L’atur augmenta aquest mes de desembre en 1.860 persones i tanca l’any amb 323.236 persones desocupades (+0,58% respecte el mes anterior). En termes interanuals, l’atur decreix en -11.959 persones menys (-3,57%).
Amb relació als homes, les xifres d’atur se situen en 136.227 persones, amb una augment de +1.428 persones aturades, vers el mes anterior (+1,06%) i una reducció interanual de -6.314 persones (-4,43%). Pel que fa a l’atur de les dones, aquest es situa en 187.009 persones, augmentant així en +432 persones a nivell mensual (+0,23%), fet que implica una reducció interanual de -5.645 persones aturades (-2,93%).
En referència a les persones aturades de més de 45 anys, l’atur s’eleva fins a 189.582 persones, és a dir, augmenta en +660 persones respecte al mes de novembre (+0,35%). No obstant, a nivell interanual, aquesta xifra decreix en –7.186 persones menys (-3,65%). Així, i pel que fa als menors de 25 anys, la xifra de persones aturades, es situa en 20.905, reduint-se en termes mensuals (-118 persones, equivalents a -0,56%), però augmentant en termes interanuals (+301 persones, equivalents a un +1,46%).
Per sectors, l’atur augmenta a nivell mensual en tots els sectors, amb l’excepció de les persones sense ocupació anterior (reduint-se en -120 persones, equivalents a un -0,46%), quedant la resta de sectors com segueix. En el sector serveis, l’atur s’ha vist increment en +1.473 persones (+0,63%), a la indústria +200 (+0,61%), a l’agricultura +7 (+0,15%), i a la construcció +300 (+1,36%). A nivell interanual, i en sentit contrari, amb l’excepció de les persones sense ocupació anterior, que incrementen el seu atur amb +861 persones (+3,44%), en la resta de sectors, es redueix el nombre de persones aturades, destacant la construcció amb una reducció de -2.911 (-11,51%), l’agricultura -450 (-8,6%), la indústria -2.033 (-5,8%) i els serveis -7.426 (-3,04%).
A nivell territorial, l’atur augmenta mensualment en totes les províncies el mes de desembre. Destaquem especialment Tarragona amb +334 persones (+0,88%), seguida de Barcelona amb +1.335 (+0,56%), Girona amb +128 (+0,45%) i finalment Lleida amb +63 (+0,4%). Tot i així, si ho comparem amb l’any anterior, l’atur es redueix en totes les províncies, destacant Girona amb -6,35% (-1.935 persones), Lleida amb -4,13% (-680 persones), Tarragona amb -3,97% (-1,587 persones) i Barcelona -3,12% (-7.757 persones),
En aquest sentit, i com a valoració de tancament de l’any, volem fer especial esment al fet de que l’ocupació a Catalunya, mostra una elevada volatilitat, degut a l’estacionalitat de la contractació temporal.
Les darreres dades d’atur de gener ens ratifiquen que l’ocupació és molt volàtil, i depèn en gran mesura del moment concret de l’any. A mode d’exemple, el setembre i octubre es troben les contractacions temporals centrades en les campanyes del comerç (novembre i desembre són els mesos amb activitat comercial), entre el juny i el juliol trobem un creixement de contractació temporal prèvia al període estival etc. En aquest sentit, alertem també que el setembre és un mes amb molta contractació temporal, que hauria d’estar centrada en la contractació indefinida, i que genera encara major volatilitat en el mercat laboral.
Per tot això, des de la UGT de Catalunya, creiem que l’evolució de les xifres d’atur, reflecteixen la necessitat d’impulsar noves mesures que generin ocupació digna i estable. Per això, reclamem:
- Seguir desbloquejant la negociació col·lectiva, allí on encara no s’han assolit acords de sector, al objecte de redistribuir millor les plusvàlues generades pel treball, com en el conveni d’Oficines i Despatxos de Catalunya, així com amb l’inici immediat de les negociacions per a l’equiparació salarial dels serveis socials de la Generalitat.
- En aquest sentit, és important recordar la necessitat de que la negociació col·lectiva, reculli clàusules per a fer front a pujades sobtades o significatives dels índexs de preus de consum, tal i com han fet molt recentment, l’acord pluriennal del sector públic, o l’acord al sector del metall a Barcelona.
- Cal recordar que amb les darreres dades de l’estadística de negociació col·lectiva, els augments salarials en conveni, han estat a Catalunya d’un 3,22% al novembre de 2025, per sobre dels increments de l’IPC interanuals el mateix mes (2,6%), recuperant en part la pèrdua de poder adquisitiu viscuda en els darrers anys. No obstant, i en base al contingut de l’estudi de la UGT de Catalunya “L’IPC alternatiu per llogaters i hipotecats: una mesura més fidel del cost de la vida” presentat ahir mateix, on es mostra com l’IPC infrarepresenta profundament el pes de l’habitatge en el pressupost de les famílies i que aquesta distorsió amaga pèrdues de poder adquisitiu que no apareixen en les dades oficials, caldrà traslladar aquesta qüestió també a la negociació col·lectiva i el debat públic en general. I és que en base al citat informe, la inflació real que afronten les persones llogateres o hipotecades és 1,6 punts superior a l’IPC general, situant-se al voltant d’un 4,5% el 2024, enfront del 2,9% oficial.
- Per tot això, és necessari també renovar l’AENC, com a guia general de la negociació col·lectiva. En aquest sentit, esperem que la patronal, s’avingui a parlar de la qüestió de la reducció de jornada, donat que sota el seu punt de vista, era en aquest marc on s’havia de tractar aquesta qüestió, i per tant, un cop decaigut l’Avantprojecte de llei de reducció de la jornada anual, no hi ha excusa possible per a no traslladar aquesta qüestió a la negociació col·lectiva.
- Augmentar el pressupost global del Pacte Nacional per a la Indústria fins als 5.000 milions d’euros fins l’any 2030, com a via per a millorar el nostre teixit productiu, tot apostant per una major resiliència, sobirania, competitivitat, qualitat i equitat de la nostra economia.
- Assolir un acord en la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, així com dels Pressupostos Generals de l’Estat. Ambdós pressupostos aprovats l’any 2023, i prorrogats d’ençà d’aquell any.
- Augmentar i millorar els recursos al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, per convertir-lo en un referent per les persones treballadores i per les empreses, especialment pel que fa a les persones en situació d’atur de llarga durada i les majors de 45 anys. El SOC ha d’impulsar un canvi a la seva programació que s’adapti a la realitat del món laboral. I també, ha d’impulsar un model d’orientació laboral al llarg de tota la vida.
- Augmentar i millorar els recursos del SEPE perquè pugui gestionar d’una manera àgil i ràpida les prestacions per desocupació de les persones que perden la seva feina, amb l’objectiu de garantir les seves rendes.
- Necessitem també un impuls a les polítiques de FP al llarg de tota la vida i del reconeixement de l’acreditació de competències i per això reglament un augment del pressupost en aquest àmbit.
- Finalment, creiem necessari que tant el PNI, com les polítiques d’ocupació s’han d’adaptar a la realitat de les persones aturades i dels territoris per això, demanem que el nou PNI es desplegui territorialment i que el SOC impulsi les estratègies territorials d’ocupació.
Per a més informació, podeu veure les següents taules:
Podeu veure la valoració del secretari de política sindical, Oscar Riu en aquest enllaç.
