El burnout, o la síndrome d’estar cremat pel treball, és una resposta a l’estrès laboral crònic que afecta tant la salut física com emocional. En aquest article, explorem les causes, els símptomes i les conseqüències d’aquesta síndrome, així com les estratègies que podem adoptar per prevenir-la i cuidar el nostre benestar laboral.

Què és el burnout o la síndrome d’estar cremat pel treball (SCT)?

És una resposta a l’estrès laboral crònic integrat per actituds i sentiments negatius cap a les persones amb qui es treballa i cap al propi rol professional, així com per la vivència de trobar-se esgotat emocionalment.

Tot i que pot donar-se en qualsevol professió, estan més exposades a patir-la les persones que treballen en continu amb usuaris i clients, com ara: professionals del sector educatiu, sanitari, dels serveis socials, administracions públiques, hostaleria, etc.

Les 3 etapes del burnout

  • Esgotament emocional. Desgast, pèrdua d’energia, esgotament i fatiga, que poden manifestar-se físicament i psíquicament.
  • Despersonalització. Desenvolupament de sentiments, actituds i respostes negatives i distants cap a altres persones, i en especial cap als usuaris a qui es presta servei.
  • Baixa realització personal a la feina. Bé per la dificultat o impossibilitat de posar en pràctica els coneixements o pel brusc contrast de la realitat amb les seves idees sobre aquest tema.

Com es manifesta la síndrome del treballador cremat?

Les manifestacions físiques i psíquiques d’aquesta síndrome no apareixen de forma brusca, sinó que es tracta de la fase final d’un procés que s’identifica amb uns signes previs com ara: sensació de disconformitat al lloc de treball, falta de recursos per afrontar les exigències, entre altres.

Com a conseqüència, el treballador o treballadora tendeix a augmentar el seu esforç i la sensació d’estrès va incrementant-se, alhora que van apareixent signes d’irritació, tensió, esgotament, ansietat i depressió. D’aquesta manera, la persona treballadora veu com disminueix la seva capacitat de concentració i raonament.

Símptomes del burnout

  • Psicosomàtics: fatiga crònica, maldecaps, insomni, pèrdua de pes, úlceres i trastorns gastrointestinals.
  • Conductuals: absentisme, distanciament interpersonal, aïllament, indiferència, increment de conflictes, disminució de la qualitat del servei.
  • Emocionals: irritabilitat, ansietat, depressió, frustració, impaciència, desorientació i apatia.

Conseqüències del burnout

Personals:

  • L’esgotament emocional va acompanyat d’un esgotament o cansament físic, d’una sensació de no poder enfrontar-se a un nou dia.
  • El cansament es deu a la tensió a la qual està sotmès el treballador o treballadora, i que li impedeix desconnectar. No dormir bé comporta una feblesa que produeix alteracions físiques com trastorns gastrointestinals, dolor d’esquena i musculars, tensions de coll i maldecaps, entre altres.
  • La salut mental també es veu afectada, es produeixen uns certs mecanismes cognitius-actitudinals com pot ser reducció de l’autoestima, de manera que les persones afectades pel burnout solen tendir a autoculpar-se, a tenir actituds negatives cap a elles mateixes i cap a la seva feina, cosa que provoca l’aparició de sentiments d’inferioritat i d’incomprensió, acompanyats de pèrdua de confiança.

Familiars:

Els efectes del burnout no es redueixen a l’àmbit del treball, sinó que van més enllà i afecten també l’esfera personal: la persona sol sentir-se tensa, amb falta d’energia per afrontar els problemes, la qual cosa incrementa la possibilitat de conflictes familiars.

Laborals:

Es produeix una tendència a tractar problemes i no a tractar amb persones, mostrant una insensibilitat davant les dificultats dels altres. Una altra conseqüència és l’absentisme.

Què podem fer per prevenir la síndrome d’estar cremat pel treball?

En l’àmbit organitzatiu:

  • Desenvolupament de programes de prevenció en riscos psicosocials.
  • Potenciar la comunicació tant ascendent com descendent.
  • Reestructuració i redisseny dels llocs de treball.
  • Establir de manera precisa i clara el sistema de rols.
  • Delimitar els estils de comandament i lideratge.
  • Facilitar el treball cooperatiu.

En l’àmbit grupal:

  • Fomentar les relacions interpersonals.
  • Enfortir els vincles a la feina.
  • Facilitar la informació i formació.

En l’àmbit individual:

  • Desenvolupar conductes que eliminin la font d’estrès.
  • Estratègies d’assertivitat: adoptar una actitud positiva davant el treball.
  • Desconnectar—en la mesura que sigui possible— de la feina fora de la jornada laboral.
  • Prendre petits descansos durant la jornada laboral.
  • Marcar-se objectius reals i fàcils d’aconseguir.
  • Practicar tècniques de relaxació.