El Congrés conclou amb una anomenada al conjunt de la Federació per a “posar-nos les piles per a ser més” i un recordatori que en els 136 anys d’història de la UGT no s’ha produït cap avanç sense que el Sindicat estigués darrere d’ells
El 2n Congrés de UGT FICA de Catalunya, celebrat des del dimecres a Girona amb el lema “Uneix-te, Ficalitza’t”, ha finalitzat aquest matí amb l’elecció de la nova Comissió Executiva que liderarà a la Federació d’Indústria, Construcció i Agro de UGT FICA de Catalunya durant els pròxims quatre anys amb el 94,41% dels vots. A més, han estat triats també els membres de la Comissió de Control amb el 96,5% dels vots; els representants en el Comitè Nacional d’UGT Catalunya, amb el 96,5% dels vots, i els del Comitè Federal d’UGT FICA, amb el 96,5%
La nova Executiva composta pels següents companys i companyes:
Secretaria General: Antonio J. Rudilla Vega
Secretaria d’Organització: Carles García Gual
Secretaria d’Acció Sindical: Antonia Fuentes Gómez
Secretaria d’Administració i Formació: Sebastián Santana Moro
Secretaria de la Regió Metropolitana: Anabel Serrano Conejo
Secretaria de Recursos: Primitivo Cerezo García
Secretaria del Sector de la Indústria Automobilística: Germán Bernal Calahorro
Secretaria del Sector Químic, Tèxtil i d’Arts Gràfiques: Isabel Teruel Martínez
Secretaria del Sector Agroalimentari: Alicia Buil Cuenca
Secretaria del Sector de Béns d’Equip i TIC: Ramón Vargas López
Secretaria del Sector de la Construcció i la Mineria: Juani Arenas Gómez
Secretaria del Sector Metal·lúrgic: Nardi Fuertes Lozano
Secretaria del Sector de l’Energia i l’Aigua: Laura Márquez Torrijos
Secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient: Rubén Ferrer González
Secretaria d’Igualtat i Internacional: Susana Fructuoso González
Secretaria d’Anàlisi i Suport Electoral: Ángel de Dios Murillo
El nou secretari general de UGT FICA de Catalunya, Antonio Rudilla, ha agraït el suport rebut pels delegats i delegades assistents al 2n Congrés Ordinari i ha reconegut que “no ens venen temps fàcils”.
Ha considerat que el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 “és importantíssim per a Catalunya”, un pacte “que no són només subvencions, sinó que és molt social” i en el qual per primera vegada “no s’ha mirat només que hi hagués empreses, sinó també empreses socials”. Per això ha reclamat al conjunt dels empresaris diàleg i convivència en les relacions laborals, alguna cosa que, per desgràcia no compleixen tots, perquè també ells tenen l’obligació d’asseure’s en una taula amb els representants dels treballadors i les treballadores i arribar a acords per a ser més grans. En aquest context, ha posat d’exemple al sector de la construcció, en el qual empresaris i sindicats han estat capaços d’asseure’s a negociar i crear una Fundació Laboral, a més de ser el primer sector que té una Llei de Subcontractació, una Llei de Prevenció i un fons de pensions, la qual cosa constitueix un exemple per a la resta de sectors. “Es pot parlar, es poden arribar a acords i es pot arribar a tenir orgull de sectors i d’empreses”.
“El pacte nacional d’Indústria ha de ser un exemple per a Catalunya i recollir també la indústria del camp i de l’alimentació, ja que tots tenim un deute amb els treballadors i les treballadores del camp que treballen en condicions molt difícils”, com es denuncia en l’exposició itinerant “L’ànima de la fruita”, dirigida a moure consciències i donar visibilitat “a una realitat, la dels homes i dones que sobreviuen en el camp, que cal erradicar”. Per desgràcia, en tots els sectors tenim persones que s’aprofiten de les i els treballadors”, ha denunciat.
Ha recordat les dificultats derivades de la transició energètica per a les empreses de Catalunya, com les nuclears. En menys de cinc anys, podria tancar la primera nuclear a Catalunya, amb més de tres mil cinc-cents treballadors directes i indirectes afectats, i amb el dubte de si la comunitat està preparada per a afrontar els problemes de competitivitat i de costos derivats de l’alternativa a aquesta mena d’energia. “I què passarà amb les persones treballadores que tenim ara, els donem una subvenció perquè malvisquin o fem que es desenvolupin com a persones?”, ha preguntat. “Necessitem polítics valents”, ha insistit, i ha reclamat als partits d’esquerra que facin polítiques socials, d’esquerra i per a les persones, sabent que compten amb un sindicat amb 136 anys d’història darrere.
Finalment, ha reclamat la necessitat que els països europeus tornin a fabricar a Europa i de convèncer a les grans multinacionals europees al fet que tornin a Espanya i a Europa a produir, “on hi ha qualitat d’ocupació, on hi ha un nivell social gran i on hi ha empreses que creïn en els seus treballadors i treballadores, i no inverteixin en aquells països on no es compleixen ni els drets socials ni els drets humans”.
