La UGT de Catalunya ha presentat avui un informe sota el títol “El cost d’anar a la feina” que tracta sobre el cost dels desplaçaments laborals i que posa de manifest l’elevat impacte econòmic, social i vital que suporta la classe treballadora per poder arribar al seu lloc de feina. L’informe ha estat presentat per Jordi Muñoz, secretari de mobilitat del sindicat.
Segons les dades exposades, les persones treballadores destinen de mitjana 4,3 hores setmanals als trajectes d’anada i tornada, l’equivalent a més de 200 hores l’any, amb casos que superen les 12 hores setmanals en territoris amb pitjor connexió de transport públic, com el Berguedà, Osona o el Garraf.
Aquesta mobilitat forçada té un cost econòmic mitjà de 100 euros setmanals per persona, entre despeses directes (vehicle, carburant, peatges, abonaments) i indirectes (temps invertit), la qual cosa suposa uns 5.000 euros anuals. En total, els treballadors i treballadores de Catalunya afronten una despesa agregada que s’eleva fins als 20.000 milions d’euros cada any. A aquesta xifra cal sumar-hi uns 2.000 milions d’euros addicionals en costos socials (contaminació, accidents, soroll o inversió en infraestructures).
La UGT alerta també que la mobilitat laboral és una de les principals causes de sinistralitat: un terç dels accidents laborals mortals són viaris. L’any 2024, 33 persones van perdre la vida i 226 van patir ferides greus en sinistres relacionats amb els desplaçaments laborals.
Davant d’aquesta situació, el sindicat proposa un paquet de mesures per reduir l’impacte econòmic i social de la mobilitat obligada, entre les quals destaquen:
- La reducció de la jornada a 37,5 hores per compactar els horaris i reduir desplaçaments.
- L’ampliació del teletreball i la reorganització de la jornada laboral.
- L’extensió dels plans de desplaçament d’empresa i la promoció de la mobilitat a peu, amb bicicleta o vehicles de mobilitat personal.
- La millora del transport públic, amb més freqüències de busos interurbans i un pla ferroviari més ambiciós que inclogui la línia orbital, nous trens-tram i un tercer túnel de Rodalies a Barcelona.
- L’aposta pel vehicle elèctric i punts de recàrrega als polígons industrials.
- Una visió de la mobilitat pública més enllà de Barcelona, que reforci connexions com les del Penedès, el Vallès o el Berguedà.
“Els costos de la mobilitat laboral no poden recaure únicament sobre les espatlles de les persones treballadores”, ha remarcat Muñoz, que ha instat les administracions i les empreses a assumir la seva responsabilitat i a impulsar un canvi estructural en la manera de desplaçar-se a la feina.
