Aquest 10 d’octubre, i amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, des de la UGT de Catalunya volem recordar que moltes persones treballadores pateixen les conseqüències d’una gestió deficient dels riscos psicosocials i organitzatius en els seus llocs de treball.

  • Durant l’any 2024, a Espanya es van iniciar 643.861 processos de baixa laboral relacionats amb problemes de salut mental, segons dades oficials del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta xifra suposa aproximadament un increment del 7% respecte de l’any anterior.
  • Pel que fa a la prevalença de problemes de salut mental entre la població, les últimes dades de l’Enquesta de Salut d’Espanya (2023) mostren que el 14,6% de les persones de 15 anys o més presentaven símptomes depressius durant les dues setmanes prèvies a l’enquesta. A més, prop d’un 10% de la població declara haver estat diagnosticada d’algun problema de salut mental, i un 6,6% d’ansietat crònica.
  • En relació amb els suïcidis, durant el 2024 es van registrar 3.846 defuncions per aquesta causa a Espanya, fet que suposa una mitjana de 10 suïcidis diaris; aquesta és la principal causa externa de mort al país i duplica la mitjana d’accidents de trànsit mortals.

El treball té un paper determinant en la millora o deteriorament de la salut mental. Factors com la temporalitat, la inseguretat laboral, les jornades llargues, una organització inadequada o la presència de violència i assetjament laboral tenen un efecte directe i perjudicial sobre les persones treballadores.

Segons dades recollides a l’informe de la UGT-CEC Salud Mental y Trabajo 2024:

  • El 48% de la plantilla declara estar exposada a una gran pressió de temps o sobrecàrrega de feina, una xifra superior a la mitjana europea (46%).
  • El 19% està exposat a violència o abusos verbals de clients, pacients, alumnes, etc., davant del 16% a la UE.
  • El 37% manifesta que pateix estrès, depressió o ansietat derivats de la seva feina, enfront del 27% a nivell europeu.

Aquestes dades evidencien que s’estan gestionant riscos laborals del segle XXI amb estructures pròpies del segle passat. Davant un món laboral en constant transformació —marcat per les transicions digital, climàtica i demogràfica—, és imprescindible adaptar les estratègies de prevenció.

El canvi climàtic també té un impacte directe en la salut mental. Estudis recents indiquen que per cada augment d’1 °C de la temperatura, la mortalitat vinculada a problemes de salut mental augmenta un 2,2%. Aquest fenomen afecta tant la població general com les persones treballadores, especialment en sectors exposats a condicions ambientals extremes.

La digitalització del treball ha introduït nous riscos. El monitoratge constant, la intensificació de les tasques derivada de decisions preses per màquines que no tenen en compte els límits humans, o els errors tècnics que afecten la gestió laboral, són fonts creixents de problemes de salut física i mental.

La hiperconnectivitat i la manca de límits entre la vida laboral i personal, la sobrecàrrega quantitativa i qualitativa de feina i les elevades demandes cognitives i psicològiques sorgeixen en aquest context com factors psicosocials emergents davant els quals és fonamental garantir el dret a la desconnexió digital i evitar que la jornada s’allargui de forma indefinida.

Des de la UGT considerem imprescindible afrontar decididament els problemes de salut mental a la feina. Això implica:

  1. Millorar l’avaluació dels riscos psicosocials a les empreses, i erradicar-ne la gestió deficient.
  2. Reconeixement del caràcter professional de les patologies derivades dels riscos psicosocials. Si aquestes patologies es reconeguessin com a contingència professional, serien tractades i gestionades per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, la qual cosa alleugeriria la càrrega del sistema públic de salut, que actualment pateix un greu dèficit de professionals de psicologia.
  3. Actualitzar la Llei de prevenció de riscos laborals per adaptar-la a la realitat actual i millorar la gestió empresarial dels riscos psicosocials.
  4. Elaborar una normativa específica sobre la gestió dels riscos psicosocials d’origen laboral, així com actualitzar el llistat de malalties professionals per incloure-hi les patologies vinculades a aquests riscos.
  5. A escala europea, promoure una directiva comunitària que estableixi un marc comú per abordar els riscos psicosocials a tots els estats membres.

La salut mental de les persones treballadores és un repte col·lectiu. Des de la UGT de Catalunya fem una crida a totes les parts implicades —administracions, empreses, sindicats i professionals— per actuar conjuntament i posar fi a aquesta “pandèmia silenciosa” que afecta milers de famílies arreu del país.

Només mitjançant una prevenció adequada, una gestió responsable i una actualització normativa serà possible garantir entorns laborals saludables que protegeixin tant la salut física com la mental de les persones treballadores.