Tot i la moderació dels preus, l’augment del cost de la vida i la falta d’increments salarials adequats mantenen la classe treballadora en una situació precària
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de setembre
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Aquest setembre, l’Índex de Preus de Consum (IPC) de Catalunya s’ha situat en un 1,7%, per sota de l’objectiu europeu del 2%. Aquest és el valor més baix des de l’impacte de la guerra a Ucraïna el març de 2021. En comparació amb l’agost, quan la inflació era del 2,4%, el descens ha estat de set dècimes.
En l’àmbit estatal, l’IPC també ha caigut, situant-se en un 1,5% i superant lleugerament el descens català amb una caiguda de vuit dècimes respecte del mes anterior. Això col·loca Espanya dues dècimes per sota de Catalunya, en un context de moderació de preus que arriba a tot el país.
La baixada de l’IPC català es deu en gran part a la notable disminució dels preus del transport, amb una caiguda de gairebé quatre punts percentuals durant l’últim any. Les comunicacions també han tingut una contribució a la baixa, amb una reducció del 0,3%. Tot i això, alguns sectors han continuat en alça: hotels, cafès i restaurants han registrat un increment del 5,3%, mentre que altres béns i serveis han pujat un 4%, les begudes alcohòliques i tabac un 3,5%, i l’habitatge un 3%.
Per províncies, Tarragona destaca amb la inflació més baixa de Catalunya, amb un 1%, seguida de Girona amb un 1,3%, Lleida amb un 1,6%, i Barcelona, que tanca la llista amb un 1,8%. En termes de variació mensual, Lleida encapçala les reduccions amb un descens del 0,9%, seguida per Tarragona (0,8%), Barcelona (0,7%) i Girona (0,5%).
Pel que fa a la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), es redueix en dues dècimes respecte a l’agost en el 2,7%, essent la xifra més baixa des del febrer de 2022.
Tanmateix, el descens de la inflació no té un impacte real en la qualitat de vida de les persones treballadores, que continuen lluitant per fer front a les despeses quotidianes i per arribar a final de mes. Encara que els preus dels aliments han moderat lleugerament, continuen sent molt alts, mentre que els salaris continuen estancats, sense assolir els increments de l’IPC d’aquests darrers anys ni adaptar-se al cost de la vida. Com a resultat, el poder adquisitiu de la classe treballadora s’ha vist cada cop més limitat.
Aquest problema és especialment evident en el cost del lloguer: a Catalunya, els ciutadans dediquen de mitjana un 52,1% dels seus ingressos anuals al lloguer, el que representa una despesa mensual d’uns 1.680 euros, segons un estudi recent d’Asufin. Catalunya ocupa el segon lloc en percentatge de renda destinada al lloguer, només superada per les Illes Balears.
Davant d’aquesta situació, des del sindicat fem una crida a l’acció: la moderació de l’IPC per si sola no és suficient per garantir la dignitat de les famílies treballadores. És imprescindible implementar polítiques més fermes per regular els preus del lloguer i garantir que l’accés a un habitatge digne sigui una realitat per a tothom, especialment en un context en què l’increment del cost de vida continua superant les capacitats econòmiques de moltes persones. Aquest és un problema prioritari que necessita una resposta contundent per protegir els drets de la classe treballadora i assegurar una millora real en les seves condicions de vida.
Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:
Hem de seguir pressionant per l’augment constant dels salaris. És fonamental continuar defensant els avenços aconseguits amb l’AENC (2022-2025), que ha permès recuperar poder adquisitiu en molts convenis signats des de la seva aplicació. Aquest 2024, és el moment d’ampliar-ho a tots els sectors d’activitat i reforçar la presència de les clàusules de garantia salarial en els acords laborals.
És imprescindible posar fre als beneficis empresarials desmesurats, que no paren d’augmentar mentre el cost de la vida s’encareix i la classe treballadora perd poder adquisitiu dia rere dia.
Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.