La UGT de Catalunya fa una crida a la regulació dels preus de l’habitatge i l’ajustament dels salaris segons els increments de l’IPC
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de desembre
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Com era previsible, el 2024 finalitza amb un increment de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya. Entre novembre i desembre, l’IPC ha augmentat tres dècimes, situant-se al 2,9%. Aquesta xifra és tres dècimes inferior a la registrada el desembre de l’any anterior i continua per sobre del llindar del 2% marcat pel Banc Central Europeu.
L’encariment de l’electricitat i els combustibles, amb un creixement destacat del 13,9%, ha estat un dels principals responsables de l’augment de l’IPC. L’increment dels preus elèctrics i dels combustibles impacta en els pressupostos de les llars catalanes, especialment durant els mesos d’hivern, qual el consum és més intens. Aquestes pujades han afectat especialment les famílies amb rendes més baixes, que han vist com la seva capacitat per afrontar les despeses bàsiques es reduïa encara més.
A més, els paquets turístics han experimentat un augment del 12,4%, contribuint de manera significativa al resultat final de l’IPC.
Pel que fa a l’habitatge, aquest sector també ha jugat un paper important en l’encariment del cost de vida, amb un augment anual del 9,1%. Aquesta tendència dificulta encara més l’accés a l’habitatge en propietat. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de 2023, menys de la meitat dels ciutadans d’entre 30 i 44 anys tenen un habitatge en propietat. Entre els 45 i 64 anys, aquest percentatge ha baixat del 80% al 74%, i només el 41,4% de les persones d’entre 18 i 29 anys disposen d’un habitatge en propietat.
En contraposició, es valora positivament la moderació dels preus dels aliments. Després de registrar increments superiors al 14% durant la crisi inflacionista, aquest 2024 han crescut menys del 2%.
A més de l’energia i l’habitatge, altres sectors han registrat increments rellevants de preus. Els altres béns i serveis han augmentat un 4,6%; les begudes alcohòliques i el tabac un 4,5%; l’esbarjo i la cultura un 3,9%; l’ensenyament i els hotels, cafès i restaurants un 3%; els aliments i begudes no alcohòliques un 2% i la medicina un 1,2%. D’altra banda, els vestits i els calçats han registrat una disminució del 1,8% i els paraments de casa del 0.3%. L’únic sector que no ha tingut cap variació han estat els transports.
Pel que fa a l’IPC per províncies, Lleida és l’única que no ha experimentat cap variació mensual, mantenint-se al 2,6%. Girona se situa al 2,8%, Tarragona assoleix la mitjana catalana amb un 2,9%, i Barcelona la supera lleugerament, amb un 3%. En termes de variació mensual, Barcelona lidera amb un augment del 0,5%, seguida de Girona (0,4%), Tarragona (0,3%) i Lleida (0%).
Pel que fa a la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), es redueix una dècima respecte al mes anterior, i es situa en el 2,7%.
Davant d’aquesta situació reclamen:
Així doncs, encara que acabem l’any una inflació menor a la de l’any anterior, la classe treballadora ha continuat perdent capacitat adquisitiva, per tant, és fonamental ajustar els salaris tenint en compte l’augment real dels preus.
S’ha de posar fi a l’escalada de preus de l’habitatge. Ha d’existir una major regulació en el preu dels aliments i matèries de primera necessitat, per assegurar-nos que no impacti tant en l’economia familiar. La manca de control en aquests àmbits no només fa crèixer l’especulació, sinó que també agreuja les desigualtats socials i econòmiques. Per aquest motiu, des de la UGT de Catalunya reclamem accions immediates del govern per promoure una distribució més justa dels recursos i garantir un futur més igualitari.
La UGT de Catalunya insta a que els salaris de la classe treballadora s’actualitzin en funció de l’augment de l’IPC, ja que és l’única forma de garantir que no es redueixi el seu poder adquisitiu.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible.
