La UGT de Catalunya reclama mecanismes per protegir les famílies, davant l’augment del 8,9% en les despeses d’habitatge
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de febrer
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Després d’haver assolit una situació esperançadora al setembre, quan l’Índex de Preus de Consum (IPC) es va situar per sota de l’objectiu europeu (2%) amb un 1,7%, la realitat actual ens col·loca davant d’un escenari ben diferent. Durant els últims cinc mesos, hem trencat la tendència de descens i hem iniciat un camí ascendent que ens torna a situar en una posició delicada. Aquest febrer, l’IPC ha escalat fins al 3,1%, un augment significatiu que reflecteix la pressió creixent sobre les economies familiars. Els preus dels béns i serveis de consum han augmentat una dècima respecte a la taxa anual de gener i un 0,5% en la variació intermensual, acumulant un increment del 0,6% des d’inici d’any.
Darrere d’aquest augment hi ha factors concrets que impacten directament en el dia a dia de la ciutadania. L’electricitat, el gas i altres combustibles han experimentat un increment del 19% en comparació als preus del febrer passat, mentre que el subministrament d’aigua i altres serveis han augmentat un 6,5%. Aquests subgrups, bàsics per a la vida quotidiana, han estat els principals responsables de l’alça de l’IPC.
Així doncs, les famílies catalanes s’enfronten a una realitat cada vegada més difícil: les despeses associades a l’habitatge han experimentat un increment global del 8,9% aquest mes. A més, la cistella de la compra, aquella que omplim setmanalment, ha vist com els preus dels aliments i begudes no alcohòliques han augmentat un 2,9%. Aquests increments, aparentment petits en percentatges, afecta directament la capacitat d’estalvi de les famílies, el seu poder adquisitiu i poder satisfer les necessitats bàsiques de la llar.
Altres sectors han contribuït també a aquest increment interanual. Els béns i serveis diversos han augmentat un 4%, mentre que sectors com hotels, cafès i restaurants han registrat un alça del 3,8%. Les begudes alcohòliques i el tabac han vist un increment del 3,2%, i l’ensenyament ha augmentat un 2,8%. L’esbarjo i la cultura han pujat un 2,1%, mentre que les comunicacions i la medicina han experimentat increments de l’1,9% i l’1,4%, respectivament. En termes intermensuals, tots els sectors han registrat variacions per sota de l’1%, però destaca especialment l’esbarjo i la cultura, amb un increment del 0,9. D’altra banda, els vestits i calçats han estat l’única excepció, amb un descens de l’1,6%.
Per províncies, Girona és l’única que ha registrat una variació interanual per sota del 3%, amb un 2,9%. Barcelona i Tarragona se situen al mateix nivell que la mitjana catalana, amb un 3,1%, mentre que Lleida presenta la xifra més alta, amb un 3,4%. Pel que fa a la variació mensual, Lleida, Barcelona i Girona han experimentat un increment del 0,5%, mentre que Tarragona ha registrat una alça lleugerament inferior, del 0,4%.
Finalment, la inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics— ha baixat una dues respecte al mes anterior, situant-se en el 2,4%. Aquesta dada reflecteix una certa estabilització en els sectors menys volàtils, tot i que el conjunt de l’economia continua sent pressionat per l’encariment de béns i serveis essencials.
Davant d’aquesta situació reclamen:
Un cop més, les dades de l’IPC ens mostren una realitat preocupant: les persones i les famílies treballadores són les principals afectades per la inflació. L’escalada dels preus dels béns i serveis més bàsics, juntament amb l’increment de les despeses associades a l’habitatge i la cistella de la compra, està posant les economies familiars contra les cordes. Aquesta situació no només dificulta el dia a dia de milers de llars, sinó que amplia les desigualtats i deixa moltes famílies en una situació de vulnerabilitat.
Per això, des de la UGT de Catalunya exigim accions contundents i immediates per aturar aquesta espiral de pujades de preus, que en tan sols cinc mesos ha augmentat un 1,4%, una tendència insostenible que està sufocant les economies familiars. No podem permetre que la inflació continuï erosionant el poder adquisitiu de la ciutadania mentre els beneficis d’unes poques empreses es disparen sense control.
La UGT de Catalunya continuarà lluitant perquè les polítiques públiques se centrin en la justícia social i la redistribució de la riquesa. Considerem imprescindible que es posin en marxa mecanismes efectius per controlar els preus dels béns bàsics i garantir que aquests serveis essencials siguin accessibles per a tothom. També exigim mesures per aturar l’especulació immobiliària i garantir l’accés a un habitatge digne, així com la revisió dels salaris perquè s’ajustin a la realitat econòmica actual.
Només amb un compromís ferm per part de les administracions podrem construir una societat més justa i igualitària, on les persones i les famílies treballadores deixin de ser les grans perdedores de les crisis econòmiques i les polítiques insuficients. La UGT de Catalunya no descansarà fins a aconseguir-ho.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible.
