Des de la UGT de Catalunya compartim la voluntat expressada pel President del Govern, Salvador Illa, al debat de política general al Parlament, sobre l’impuls de sòl per a realitzar fins a 218.000 habitatges abans del 2030. Ara bé, creiem que la proposta necessita més concreció, ja que gran part d’aquests habitatges previstos, fins a 160.000, es realitzarien en 57 sectors pendents de projecte d’urbanització i reparcel·lació sense planejament urbà.
Aquesta tipologia de sòls requereixen tota una tramitació urbanística, en alguns casos canvis d’usos i requalificacions, d’una urbanització del futur espai públic, i d’una futura dotació de serveis urbans (clavegueram, enllumenat, transport públic) i equipaments de tota mena (educatius, sanitaris, socials, culturals) que no es troben ni en planificació. Aquesta nova planificació requereix molts anys (més de 10 anys) i de polítiques de desenvolupament que van més enllà de l’habitatge, ja que tota la proposta seria com construir dues ciutats senceres com l’Hospitalet de Llobregat.
Al sindicat ens preocupa com pot afectar aquest increment del ritme constructiu (que s’hauria de multiplicar per 4 a l’actual), a les condicions laborals de les persones treballadores de la construcció, pel fet que el sector es tensionarà i acabarà afectant a les persones que hi treballen amb jornades més llargues i condicions més precàries.
En aquest sentit, recolzem les propostes de Govern per a solucionar el problema d’accés a l’habitatge, però creiem irrealitzable en els terminis que es plantegen en aquest projecte, en espera de la concreció d’aquests 57 sectors i els mecanismes administratius, pressupostaris i d’impuls urbanístic del qual es pugui dotar la proposta.
Per altra banda, alertem de la proposta de Junts per Catalunya sobre exigir 10 anys d’empadronament a un municipi per poder accedir al dret a un habitatge protegit, com una cortina de fum davant la situació de denegació del dret a l’empadronament que realitzen alguns municipis del nostre país. La denegació d’empadronament impedeix accedir a drets bàsics com l’educació, l’atenció sanitària, ajuts i drets socials i fins i tot drets de ciutadania com el dret a vot.
En conclusió, creiem que no s’hauria de banalitzar el dret a l’habitatge: les polítiques públiques han d’estar ben fonamentades i han de ser realistes i no s’utilitzi aquesta problemàtica per justificar polítiques d’exclusió de drets socials i de ciutadania com són la negació del dret a l’empadronament.
La UGT de Catalunya lamenta que el grup impulsor d’aquesta iniciativa vulgui modificar la llei d’habitatge per endurir els requisits per accedir a un habitatge de protecció oficial en lloc de fer propostes constructives per trobar una solució, per exemple, als lloguers de temporada o d’habitacions.