EPA IV TRIMESTRE 2020 – Principals dades Catalunya
L’any 2020 finalitza amb:
- 537.900 persones en situació de desocupació a Catalunya amb 132.100 persones més que ara fa un any (+32,55%) i 31.300 persones més que el trimestre anterior (6,18%). Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més ha pujat l’atur anual i trimestral.
- La taxa d’atur arriba fins al 13,87%, 3,42 punts percentuals més que el 2019 i 0,64 p.p. més que el trimestre anterior.
- A l’Estat espanyol la taxa d’atur puja fins al 16,13%, amb un total de 3.719.800 persones en situació d’atur: 527.900 persones més que el 2019 (+16,54%), tot i la reducció de 3.100 persones respecte el trimestre anterior (-0,08%).
Catalunya ha destruït 137.500 llocs de treball en un any (-3,95%), tot i que aquest trimestre hi ha 16.700 persones ocupades més (+0,50%). La taxa d’ocupació perd 2,5 punts percentuals respecte el 2019 i se situa en el 52,68%, tot i que intertrimestral s’ha incrementat en un 0,2%. - Es redueix també la població activa respecte el 2019, amb 5.500 persones menys (-0,14%), tot i que aquest trimestre ha pujat 48.000 persones. La taxa d’activitat, se situa en el 61,16%, -0,4 punts percentuals que ara fa un any, però 0,6 p.p. més que el trimestre anterior.
- La població inactiva baixa en 36.200 persones aquest trimestre, però interanualment s’ha incrementat en 38.800 persones.
- La taxa de temporalitat se situa aquest trimestre en el 19,81%, 1,4 punts percentuals inferior a l’any passat, però augmentant 0,3 p.p. sobre el trimestre anterior, i la taxa de parcialitat en el 14,21%, inferior a la del 2019 (-0,8p.p.), però també al trimestre anterior (+0,7p.p).
- La desocupació femenina (278.100 dones) és superior a la masculina (259.800 homes). Interanualment, tenim 75.200 dones més en situació d’atur i 56.900 homes més, i trimestralment 17.400 dones més i 13.900 homes més. En aquest sentit, la taxa d’atur femenina (14,97%) continua sent superior a la masculina (12,85%).
- La taxa de parcialitat femenina se situa aquest trimestre en el 21,55%, molt més superior a la masculina (7,63%). I la taxa de temporalitat femenina també és superior a la masculina.
- L’atur juvenil ha augmentat en 36.300 joves respecte al 2019, amb un increment del 45,43%. Trimestralment, hi ha 10.700 joves més en situació d’atur (+10,14%). Representen el 21,60% del total de l’atur. La taxa d’atur juvenil (38,12%) està 24,3 p.p. per sobre de la taxa d’atur general i la de temporalitat juvenil és més de tres vegades la taxa de temporalitat general, i se situa en el 59,76%.
- Per sectors, dels 137.500 llocs de treball que s’han destruït respecte a l’any anterior, 99.900 llocs són del sector serveis i 30.500 de la indústria. Trimestralment, s’han creat 22.200 llocs de treball als serveis però s’han destruït 3.300 a la indústria.
- 191.400 persones porten més d’un any en situació d’atur – atur de llarga durada (el 35,58% del total) i d’aquestes, el 47,91% porten més de 2 anys sense feina (91.700 persones).
- El percentatge de població en situació de desocupació que no rep prestacions arriba al 70,18% (377.500 persones).
- Pel que fa a les famílies, 97.100 llars no tenen cap persona perceptora d’ingressos, 152.400 habitatges tenen tots els seus actius en situació de desocupació i 227.400 llars tenen tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals.
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
L’any 2020 finalitza amb 537.900 de persones en situació de desocupació a Catalunya i amb una taxa d’atur que frega el 14%. Hi ha més atur femení, més atur juvenil, més atur entre les persones majors de més edat i més atur entre les persones immigrades. S’han destruït 137.500 llocs de treball, 99.900 als serveis i 30.500 a la indústria. Hi ha 38.800 persones inactives més i 377.500 persones que no cobren un subsidi o una prestació per desocupació.
Aquestes dades reflecteixen les conseqüències devastadores que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 ha tingut al nostre mercat de treball al llarg del 2020, amb una crisi sanitària, econòmica, social i laboral sense precedents.
Des de fa anys la UGT de Catalunya venim denunciant la precarietat i fragilitat del nostre mercat de treball, caracteritzat per una ocupació de baixa qualitat, basada en llocs de treball amb condicions precàries i salaris baixos i amb una forta dependència del nostre model econòmic i productiu del sector turístic, un dels més afectats per les mesures adoptades pels governs per frenar l’expansió de la pandèmia.
Les dades també demostren que la primera opció de moltes empreses ha estat la d’acomiadar, enlloc de buscar mesures alternatives per mantenir l’ocupació. Tot i això, la utilització dels ERTOs ha evitat la destrucció de molta més ocupació.
La crisi sanitària també ha posat de manifest el que des de la nostra organització venim alertant des de fa temps: la vulnerabilitat de moltes llars i famílies, l’increment de la pobresa i de les desigualtats socials que s’han vist agreujades davant la manca de recursos de les persones.
Amb aquest escenari, la prioritat és controlar la pandèmia per a garantir l’activitat i l’ocupació, posant a disposició els recursos necessaris per accelerar el procés de vacunació de la població.
Però, al mateix temps, és necessari continuar mantenint l’escut social a persones, llars i empreses. Per una banda, cal més inversió pública i mesures immediates per atendre l’emergència social en la que es troben milers de famílies a Catalunya i, per una altra banda, són necessàries mesures immediates i urgents per compensar els sectors mes afectats per la crisi sanitària i les restriccions.
Per això, ara més que mai cal iniciar un canvi en el nostre model productiu, basat en la indústria, la innovació, el coneixement i la qualificació, capaç de generar ocupació de qualitat, amb unes condicions laborals dignes per a les persones treballadores.
Les reivindicacions de la UGT de Catalunya són:
- La derogació immediata de les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, com a punt de partida imprescindible per construir un model de relacions laborals més eficient i amb més drets per a tots els treballadors i treballadores.
- La reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.
- L’increment del Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà del país, d’acord amb la Carta Social Europea, per evitar salaris per sota del llindar de la pobresa, millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores i activar l’economia del nostre país.
- El compliment per part de les empreses i les administracions de l’obligació de garantir la seguretat i la salut de tots dels treballadors i les treballadores consensuant i establint les mesures i els protocols necessaris per desenvolupar el seu treball.
- Dotar les Oficines de Treball del personal necessari per agilitar i facilitar la tramitació de subsidis per a les persones en situació que ha exhaurit totes les prestacions, per gestionar l’Ingrés Mínim vital i la RGC, de manera que es garanteixi la seva percepció a les persones beneficiàries el més aviat possible.
- Unes polítiques actives d’ocupació d’impacte directe sobre les persones treballadores més afectades per aquest crisi, amb itineraris personalitzats, incrementant el nombre d’orientadors i orientadores especialitzats, per tal de garantir una ràpida i adequada atenció a les persones.
