El Govern estatal ha aprovat aquests darrers dies un Pla d’estalvi i gestió energètica en climatització amb la publicació del Reial Decret-Llei 14/2022 , d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, per a reduir el consum en el context de la guerra a Ucraïna que ha generat molta polèmica entre els usuaris i les empreses.
D’altre banda, aquest pla suposa un pas endavant per una transició energètica, necessari en l’escenari climàtic actual i el l’escassetat de recursos fòssils (carbó, petroli, etc).
Aquest Pla inclou un paquet de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, aprovades recentment pel Consell de Ministres per a posar en marxa l’acord polític aconseguit en la reunió del Consell Extraordinari de Ministres d’Energia de la UE, que des de la nostra organització valorem positivament però que considerem que, només és un primer pas en la necessària transició energètica.
L’acord a Europa suposa la reducció voluntària de la demanda de gas natural del 15% entre l’1 d’agost de 2022 i el 31 de març de 2023 respecte a la mitjana del mateix període dels últims cinc anys. Reducció de la demanda de gas que, en el cas d’Espanya, estaria per sota del 7% per l’elevada seguretat de subministrament i la baixa dependència de gas rus, així com de la gran capacitat de plantes de regasificació que permeten accedir al mercat global de gas natural liquat (GNL).
En un context en el que els 27 membres de la UE han acordat reduir voluntàriament el seu consum de gas, el Govern busca minimitzar l’impacte econòmic i social d’un eventual tall de subministrament de gas rus (gràcies a l’aportació del gas natural d’Argèlia). Per això està preparant un Pla de Contingència amb mesures d’estalvi d’energia i actuacions solidàries amb la resta de la UE que es presentarà a la fi de setembre.
El paquet de mesures estableix que els edificis de l’Administració General de l’Estat, així com els immobles de les administracions públiques, establiments comercials, grans magatzems o centres comercials; espais culturals o les infraestructures destinades al transport de persones comptaran amb 7 dies ( des de dimarts 2 d’agost al 9 d’agost de 2022) per a fer efectiva una limitació en vigor fins a l’1 d’octubre de 2023 i suposarà, entre altres coses:
– Mantenir les temperatures de calefacció i refrigeració entre 19 i 27 graus centígrads, exhibir en cartells o pantalles les mesures obligatòries d’estalvi, i garantir una humitat en l’ambient entre el 30% i el 70%.
Diversos autors estimen que baixar el termostat de 20 a 19ºC reduiria en un 2,9% el consum total de gas a Espanya i a més a més, suposaria un estalvi d’emissions de 2,2 milions de tones de CO2, comparable amb les emissions de tots els cotxes d’Espanya durant 10 dies (Dades de l’article Diario del Sur de Roberto Barella)
– Abans del 30 de setembre, hauran de disposar de tancaments automàtics a les portes d’accés per a impedir que es quedin obertes permanentment, o apagar l’enllumenat dels aparadors a partir de les 22.00 hores quan l’establiment estigui tancat al públic (també aplicable als edificis públics desocupats en aquest moment).
– A més, aquells immobles que hagin passat la inspecció d’eficiència energètica abans de l’1 de gener de 2021 hauran de sotmetre’s a una revisió extraordinària abans del 31 de desembre i es recomana el teletreball* en administracions públiques i grans empreses, per a estalviar en el desplaçament i el consum tèrmic dels edificis.
*Respecte al teletreball, recordem que existeix una regulació específica (RD Llei 28/2020) i per tant la seva implementació s’ha de fer atenent a aquesta norma i el seu desenvolupament a través de la negociació col·lectiva. La UGT de Catalunya ja van publicar la “Guia per implementar el teletreball”.
Aquestes mesures, van encaminades a establir obligacions de gestió i de consum eficient dels immobles de les administracions públiques; els establiments comercials, com a grans magatzems o centres comercials; els espais culturals, com a cinemes o centres de congressos; o les infraestructures destinades al transport de persones, com a estacions i aeroports però no afecten als hospitals ni als centres educatius ni altres instal·lacions amb normativa pròpia.
– S’acceleren les contractacions del sector públic relatives a la millora energètica dels seus edificis i s’agilitzen les tramitacions de les xarxes i infraestructures elèctriques i es facilita la injecció de gasos renovables en la xarxa de gasoductes, potenciant l’emmagatzematge i l’autoconsum.
Al 2021 Espanya va consumir 379 TWh de gas natural, dels quals el 15% corresponien a calefacció, el 60% a indústria i el 25% a generació elèctrica mitjançant cicles combinats (Dades de l’article Diario del Sur de Roberto Barella).
– D’altra banda, la nova norma inclou també mesurades per a substituir els combustibles fòssils per renovables. Entre elles destaca l’acceleració de les tramitacions de les xarxes elèctriques, disminuint els requisits, especialment en el cas de les infraestructures de transport i de les considerades singulars, com les interconnexions entre les illes, que corresponen a Xarxa Elèctrica d’Espanya, amb 350 milions en ajudes i arrenca l’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima amb una consulta pública prèvia.
– S’habilita un procediment administratiu perquè les instal·lacions de producció de gasos renovables, com el biogàs, biometà o l’hidrogen, es puguin connectar a la xarxa de gasoductes de transport i distribució, de manera que vagin desplaçant al gas d’origen fòssil.
El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) també amplia amb 100 milions addicionals el Programa d’eficiència energètica en la indústria que subvenciona millores de la tecnologia en equips i processos industrials, així com la implantació de sistemes de gestió energètica, per a reduir el consum i els costos de les empreses, augmentar la seva competitivitat, l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.
Aquest pla d’estalvi i gestió energètica que ve a reforçar el recollit en l’ordre PCM/466/202 de Pla de mesures d’estalvi i eficiència energètica dirigit a l’Administració General de l’Estat i entitats del sector públic estatal, amb mesures positives per què impliquen que la AGE assumeix el paper de lideratge servint com a model, però han de ser implementades amb unes altres que permetin l’accés a l’energia dels consumidors vulnerables.
Totes les mesures aprovades s’orienten a reduir el consum ràpidament ja que els canvis de comportament poden reduir la demanda de gas i petroli un 5% a curt termini i a potenciar l’electrificació de l’economia i la reducció del consum de gas d’origen fòssil.
Per a la UGT de Catalunya es tracta d’accions essencials en la lluita contra l’emergència climàtica i imprescindibles per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu i que haurien d’haver-se adoptat fa temps per fer front a la emergència climàtica, a més de no continuar finançant a Rússia i allargar la guerra a Ucraïna però que s’han d’aplicar tenint en compte les necessitats de les empreses i de les persones treballadores i dels consumidors i consumidores, garantint una transició energètica que no deixi a ningú enrere. Amb objectius realistes i un canvi de consum i de cultura energètica orientats a millorar l’aïllament dels habitatges, edificis i empreses i descarbonitzar els sistemes de climatització per a reduir dràsticament la petjada de carboni.
En la lluita contra l’emergència climàtica, són necessàries accions conjuntes integradores, ambicioses i que tinguin en compte als consumidors més vulnerables per assolir una transició energètica justa
És per aquest motiu que, més enllà de l’escenari geopolític i de la crisi dels preus de l’energia, és necessari realitzar accions conjuntes més ambicioses en la lluita contra l’emergència climàtica que condueixin, a curt termini a la fi de la utilització dels combustibles fòssils i a un sistema energètic renovable que tingui com a prioritat l’estalvi i l’eficiència energètica.
L’acció climàtica establerta al Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, ODS 7 i 13, és una part important de la solució per a garantir un subministrament d’energia suficient, la seguretat i independència energètica, l’accés a l’energia, la reducció de fluctuació dels preus de l’energia i la disponibilitat de matèries primeres i altres recursos naturals avui i demà.
Més informació, aquí.