Aquest matí, Òscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, ha presentat en una roda de premsa l’informe sobre les hores extres i el dret a la desconnexió digital a Catalunya. Sota el títol “Catalunya: una jornada laboral sense límits“, l’informe denuncia l’abús estructural de les hores extraordinàries i l’incompliment sistemàtic del dret al descans digital, així com l’impacte negatiu d’aquestes pràctiques en la salut i la qualitat de vida de les persones treballadores.
Segons les dades presentades, al llarg del 2024 es van realitzar a Catalunya prop de 68 milions d’hores extres (67.900.000), de les quals més de 29 milions no es van pagar. Això representa que el 43,2% de les hores extres fetes no són retribuïdes, una xifra alarmant que es tradueix en una pèrdua de 168,35 euros anuals per treballador/a i un robatori salarial de més de 615 milions d’euros per part de les empreses.
S’ha destacat que si aquestes hores s’haguessin transformat en llocs de treball, Catalunya hauria pogut generar 38.470 llocs de feina a jornada completa, reduint la taxa d’atur un punt percentual, del 8,1% actual al 7,2%. A més, les hores extres han allargat la jornada laboral mitjana fins a les 1.768 hores anuals, per sobre del que estableixen els convenis col·lectius (1.748 hores) i allunyant-se encara més de l’objectiu de les 37,5 hores setmanals o 1.706 hores anuals.
L’informe també posa el focus en la desconnexió digital, un dret reconegut per llei però molt poc respectat a la pràctica. Només tres de cada deu convenis col·lectius regulen aquest dret, i gairebé el 80% de les persones treballadores enquestades afirma que no se li respecta o només parcialment. A més, nou de cada deu treballadors i treballadores no ha rebut cap formació sobre aquest dret per part de la seva empresa.
Davant d’aquesta situació, la UGT de Catalunya exigeix una reducció real i efectiva de la jornada laboral, sense reducció salarial, i la incorporació del dret a la desconnexió digital com a dret fonamental, inclòs en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. El sindicat també reclama una normativa clara que prohibeixi comunicacions empresarials fora de l’horari laboral, llevat de situacions d’emergència molt concretes, i que aquestes connexions siguin registrades i retribuïdes com a temps efectiu de treball.
Riu ha estat contundent: “És hora de treballar menys, treballar millor i guanyar més. La reducció de la jornada laboral és una eina de justícia laboral i de salut pública”. En aquest sentit, la UGT de Catalunya exigeix l’aprovació immediata del projecte de llei per reduir la jornada màxima, millorar el registre de jornada i garantir el dret a la desconnexió.
Finalment, la UGT de Catalunya denuncia la debilitat del sistema sancionador actual. Durant el 2023, la Inspecció de Treball de Catalunya va detectar 2.454 infraccions, però les multes, que sumen poc més de 3,4 milions d’euros, són insuficients per frenar les pràctiques fraudulentes. Per això, reclamen una reforma legislativa que reforci el control de la jornada laboral i una acció més contundent per part de la Inspecció.
