FINALITZA EL 2022 AMB MENYS ATUR I MÉS OCUPACIÓ DESPRÉS D’UN ANY DE VIGÈNCIA DE LA REFORMA LABORAL

Malgrat la bona evolució de l’ocupació, des de la UGT de Catalunya, alertem que encara avui molts treballadors i treballadores es troben en situació de precarietat i amb salaris que no els permeten arribar a final de mes. Reclamem increments salarials justos i clàusules de revisió salarial en els convenis col·lectius

Principals dades d’atur, contractació i afiliació del mes de desembre a Catalunya

Dades destacades:

Atur

Catalunya tanca el 2022 amb 346.338 persones en situació d’atur, 664 persones menys intermensualment (-0,76%) i 22.820 persones menys respecte a l’any anterior (-6,18%).

A l’Estat espanyol l’atur se situa en 2.837.653 persones, 43.727 persones menys intermensualment (-1,52%), i 268.252 persones menys interanualment (-8,64%).

L’atur es redueix totes les províncies: a Lleida (-1,39%, -255 persones), a  Tarragona (-0,87%, -365 persones), a Barcelona (-0,75%, -1.928 persones) i a Girona (-0,30%, -96 persones). Respecte a l’any anterior l’atur també decreix a totes les demarcacions: a Tarragona cau un 11,74% (-5.549 persones), a Lleida un 11,25%

(-2.289 persones), a Girona un 9,88% (-3.533 persones) i a Barcelona un 4,31% (-11.449 persones).

• Per sexes, l’atur femení decreix un 1,06% aquest mes (-2.125 dones) i el masculí un 0,35% (-519 homes). Les dones representen aquest mes el 57,19% del total de l’atur, amb 49.824 dones més en aquesta situació (198.081 dones per 148.257 homes). Respecte a l’any anterior, l’atur decreix en ambdós sexes. En termes absoluts, la reducció de l’atur femení (-12.242 dones, -5,82%) ha estat superior al masculí

(-10.578 homes, -6,66%).

• L’atur juvenil també es redueix intermensualment (-833 joves, -4,04%) i se situa en 19.787 joves. Interanualment, però, s’incrementa lleugerament en 47 joves (+0,24%).

• Aquest mes també decreix l’atur entre les persones majors de 45 anys (-667 persones, -0,33%), situant-se en 203.727 persones. Respecte a l’any anterior, també baixa l’atur (-12.306 persones, -5,70%). Aquest mes representen el 58,82% del total de l’atur a Catalunya.

• I també es redueix l’atur entre les persones estrangeres (-638 persones intermensualment) situant-se en 67.677 persones, i 563 persones estrangeres menys en situació d’atur interanualment. Representen el 19,54% del total de l’atur.

• Intermensualment l’atur decreix a tots els sectors a excepció de la construcció, on s’incrementa lleugerament (+152 persones). Així, l’atur baixa als serveis en 1.939 persones, entre les persones sense ocupació anterior en 658 persones, a l’agricultura en 120 persones i a la indústria en 79 persones. Respecte a l’any anterior, l’atur es redueix a tots els sectors a excepció de les persones sense ocupació anterior, que presenta 1.476 persones més en situació d’atur. Al serveis decreix en 18.751 persones, a la construcció en 2.373 persones, a l’agricultura en 2.251 persones i a la indústria en 921 persones.

Afiliació a la seguretat social

• L’any finalitza amb 3.615.780 persones cotitzants a la seguretat social i s’han creat 96.649 llocs de treball en un any (+2,75%), tot i que intermensualment s’han perdut 2.132 persones afiliades (-0,06%).

Contractació

• Es redueix la contractació. Aquest mes s’han signat un total de 173.009 contractes, 48.156 contractes menys que ara fa un any (-21,77%) i 46.892 contractes menys que el mes passat (-21,32%).

• Intermensualment baixa la contractació indefinida. 67.150 contractes indefinits signats, 262 contractes menys respecte al novembre (-29,62%), però 34.385 contractes indefinits més respecte a l’any anterior (+104,94%). La contractació indefinida representa el 38,81% del total de la contractació mensual.
• Es redueix també la contractació temporal d’aquest mes. 105.859 contractes temporals signats, 630 contractes menys intermensualment (-14,97%). Respecte a l’any anterior, també decreix la contractació temporal, amb 82.541 contractes menys (-43,81%). La contractació temporal representa el 61,19% del total de la contractació mensual.
• Per sectors, la contractació baixa als serveis, amb 33.407 contractes menys. Segueix la indústria (-6.876 contractes), la construcció (-4.120 contractes) i l’agricultura (-2.489 contractes). Interanualment també es redueix la contractació a tots els sectors: serveis (-33.947 contractes), indústria (-11.453 contractes), construcció (-1.513 contractes) i agricultura (-1.243 contractes).
• Del total de contractes signats, el 82,50% ha estat del sector serveis (142.724 contractes), i d’aquests, el 38,58% ha estat indefinida. Aquest mes, la contractació indefinida a la construcció representa el 79,62% dels contractes signats, a l’agricultura el 72,74%, i a la indústria el 25,58%.
• Aquest mes la contractació femenina ha estat superior a la masculina: el 50,11% dels contractes d’aquest mes els han signat dones (86.690 contractes) i el 49,89% homes (86.319 contractes).
• La contractació indefinida representa el 41,36% del total de la contractació anual, davant del 15,09% de l’any passat i del 13,36% del 2019. Aquest any s’han signat un total de 2.838.576 contractes, 66.023 contractes més que l’any anterior (+2,38%). D’aquests, 1.174.054 contractes han estat indefinits (+755.545 contractes més que al 2021,  +180,53%) i 1.664.522 contractes han estat temporals (-689.522 contractes respecte al 2021, -29,29%).

Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)

• Es redueix el nombre de persones en situació d’ERTO. A 31 de desembre, 541 persones estaven en situació d’ERTO a Catalunya, 238 persones menys que el mes anterior i 20.352 persones menys que ara fa un any. D’aquestes, 5.952 persones estan incloses en ETOP, 385 persones en un ERTO per força major i 204  persones en el mecanisme RED sectorial d’agències de viatges (de les quals el 78,92% són dones, i el 86,27% pertanyen a la província de Barcelona)
• Del total de persones en ERTO, 2.044 són dones i 4.497 són homes. Les dones representen el 31,25% de les persones incloses en un ERTO.

• El 19,34% de les persones tenen un ERTO parcial (1.265 persones) i el 80,66% tenen un ERTO amb suspensió del contracte (5.276 persones).
• A l’Estat espanyol 20.574 persones estan en situació d’ERTO.

Protecció social

• 272 persones reben una prestació per desocupació i la taxa de cobertura se situa en el 67,42% (s’inclouen els treballadors fixos discontinus que es troben en període inactiu dins del contracte)
  • 861 persones cobren una prestació contributiva
  • 411 persones cobren una prestació no contributiva (el 41,83% del total de d’atur registrat amb dret a prestació)
• 710 persones no cobren prestacions per desocupació (el 32,58% del total de l’atur registrat).

Valoració i propostes  de la UGT de Catalunya

El 2022 finalitza amb menys atur i més ocupació, després d’un any de vigència de la reforma laboral acordada en el marc del diàleg social entre UGT, CCOO, CEOE, CEPYME i el govern de l’Estat espanyol.

La UGT de Catalunya considerem que aquesta reforma està sent un pas important en el camí cap a la recuperació dels drets de les persones treballadores perduts arrel de les imposicions unilaterals del govern del PP que arrosseguem des de la reforma laboral del 2012. Un dels efectes més destacats ha estat la caiguda de la temporalitat, que es reflecteix en el conjunt de la contractació anual: el 41,36% dels contractes signats el 2022 han estat indefinits, davant el 15,09% de l’any anterior i del 13,36% del 2019.

Catalunya tanca l’any amb més ocupació, 96.649 llocs de treball creats en un any, arribant a màxims històrics d’afiliació, i menys atur, 22.820 persones menys en situació de desocupació, amb la xifra d’atur més baixa a Catalunya en un desembre des del 2007. L’any també acaba amb 6.541 persones en situació d’ERTO.

De les dades mensuals destaquem la reducció de l’atur entre dones, joves, persones majors de 45 anys i persones immigrades, tot i que l’atur juvenil creix lleugerament respecte a l’any anterior. També observem la reducció de la contractació i la destrucció de 2.132 llocs de treball respecte al mes de novembre.

Però tot i les bones dades de l’evolució del nostre mercat de treball al llarg de l’any, en aquest 2022 també han confluït diferents crisis econòmiques i geopolítiques que han repercutit directament en les persones treballadores i en la ciutadania en general: l’esclat de la guerra d’Ucraïna; l’escalada de preus generalitzada, amb un major efecte sobre l’electricitat, els carburants i combustibles i els aliments fonamentalment, provocant l’augment desmesurat de la inflació; i la pujada de l’euríbor i el conseqüent encariment de les hipoteques i dels préstecs, entre altres.

El resultat ha estat la creixent devaluació dels salaris de les treballadores i els treballadors, la pèrdua del poder adquisitiu de les llars i les persones amb menys recursos i amb major situació de vulnerabilitat, i l’increment de les desigualtats i la pobresa.

La persistència de la inflació continua està enfonsant la capacitat adquisitiva de la població treballadora, donat que els increments salarials es troben molt lluny de l’augment dels preus. Per contra, les empreses, sobretot les més grans, les financeres i les energètiques, han aprofitat la situació traslladant l’increment dels costos de les matèries primeres i l’energia al preu final de venda dels productes, aconseguint increments dels seus marges de benefici fins a nivells rècord.

Des de la UGT de Catalunya alertem dels perills d’aquesta situació, perquè són aquestes mateixes empreses les que, amb la seva dinàmica especulativa, estan impulsant amb major intensitat aquest increment de la inflació. Tot això es tradueix en que la bretxa entre salaris i beneficis sigui cada cop més gran, amb el resultat d’una població treballadora cada vegada més pobre. Recordem que el 25,9% de la població catalana està en situació de risc de pobresa o d’exclusió social, i la taxa de risc de pobresa en el treball és del 10,8%.

Davant aquest escenari, i per moderar la inflació, la UGT de Catalunya reclama un major control sobre els marges de beneficis empresarials, especialment en determinats sectors i en les grans empreses que han aprofitat la conjuntura per augmentar els seus guanys de manera desproporcionada. Volem un repartiment just dels costos de la crisis per evitar un major deteriorament de la capacitat adquisitiva de la població treballadora i que no siguin aquestes les que suportin tot el pes de l’actual crisi de preus.

En les darreres setmanes, el govern central està aplicant diferents mesures per tal de frenar aquesta situació.

D’una banda, el topall del preu del gas, impulsat per l’acord pactat pels ministres d’energia de la UE per limitar el preu del gas, tot i arribar tard, suposarà un mecanisme de correcció del preu excessiu actual, malgrat que, des de la UGT de Catalunya, considerem que el preu màxim fixat és molt alt i que s’han d’abordar les veritables causes de l’especulació en el mercat energètic.

D’altra banda, aquests primers dies de l’any nou entren en vigor noves mesures per limitar l’impacte de la inflació en les llars, com és l’ajut de 200 euros per a famílies amb rendes inferiors a 27.000 euros per pal·liar els efectes de l’increment dels preus dels aliments; la rebaixa de l’IVA dels 4% al 0% dels productes agroalimentaris de primera necessitat i del 10% al 5% de l’oli i la pasta fins al 30 de juny de 2023; o la pròrroga en la gratuïtat dels abonaments per a trens de rodalies i mitja distància, i l’ajuda del 30% en transports públics urbans i interurbans si la comunitat autònoma es compromet a aportar els recursos per arribar al 50%.

I es mantenen també altres mesures anteriors com la rebaixa de l’IVA del gas i de l’electricitat, la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, la congelació del preu màxim de la bombona de butà, el límit de l’increment del 2% del preu en els contractes de lloguer, la prohibició dels talls de subministraments essencials, o l’augment del 15% de les pensions no contributives i dels ajuts atorgades per l’Ingrés Mínim Vital.

Des de la UGT de Catalunya demanem una major precisió a l’hora d’implementar les mesures perquè  es puguin focalitzar en les llars amb menys renta i més vulnerables, amb un efecte redistributiu i que serveixi per reduir la pobresa i la desigualtat. I reclamem al Govern de la Generalitat de Catalunya mesures concretes, urgents i concertades amb els interlocutors socials que complementin i ampliïn les del Govern de l’Estat.

En aquest sentit, aquest nou any ha de servir per impulsar el Consell del diàleg social, com a escenari natural i l’eina de participació pel Govern i els interlocutors socials a l’hora realitzar propostes i establir consensos que afectin a la població catalana i per avançar en el marc del Diàleg Social per a consolidar plenament una ocupació digna i amb drets al nostre país.

La UGT de Catalunya continuarem treballant per assolir un model productiu i un model de relacions laborals més just, equitatiu, solidari i sostenible per a les persones treballadores.

Seguirem reclamant l’increment del Salari Mínim Interprofessional fins arribar al 60% del salari mig del país tal i com recomana la Carta Social Europea, per reduir les desigualtats i garantir unes condicions de treball dignes entre la classe treballadora més precària. Lluitarem per la inclusió de les clàusules de revisió salarial per evitar que els salaris continuïn perdent poder adquisitiu. És necessari acordar increments salarials en els convenis que tinguin en compte les conseqüències de la inflació, per distribuir les càrregues i augmentar els salaris. I exigirem responsabilitat a les organitzacions empresarials, que no bloquegin els processos de diàleg social ni de negociació col·lectiva, i que entenguin que és urgent que hi hagin pujades salarials justes i suficients.

Continuarem treballant per la reducció per llei de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, arribant a acords de reducció i racionalització de les jornades per aconseguir l’objectiu de treballar menys, treballar millor i cobrar més.

Reclamarem l’enfortiment dels serveis públics, amb més inversió en equipaments de salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupació i tot el sector públic, garantint també unes condicions salarials i laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector públic.

Formarem part de la governança i farem el seguiment del Pacte Nacional per a la Indústria com a eina estratègica per impulsar el sector, assumint els reptes de la sostenibilitat i la digitalització i atenent als objectius de transició ecològica, els valors ambientals i l’equilibri territorial.

Demanarem reforçar el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb el pressupost i el personal necessaris amb l’objectiu de reduir l’atur, fonamentalment entre les dones, els joves, les persones majors de 45 anys i l’atur de llarga durada i molt llarga durada, que continua en nivells molt elevats. I amb unes polítiques actives d’ocupació públiques de qualitat i accessibles a tota la població i permanents en el temps. Amb itineraris personalitzats d’orientació al llarg de la vida i personal orientador especialitzat suficient, per tal de garantir una ràpida i adequada atenció a les persones.

I continuarem lluitant pels drets de les persones, reclamant la creació d’ocupació estable i de qualitat, amb condicions laborals dignes, per erradicar la precarietat crònica que continuen patint milers de treballadors i treballadores.