Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes d’abril van augmentar una 2% a Catalunya i un 2,2% a Espanya respecte l’abril de 2020.

Aquesta pujada és deguda a l’augment de preus de l’habitatge que han crescut un 8,5% a Catalunya respecte l’any anterior a causa de l’augment de preus de l’electricitat i dels preus del transport que creixen un 7,8% a causa de l’augment de preus dels carburants.

En quant a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 1,1% a Catalunya i un 1,2% a Espanya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Lleida i Tarragona els preus han augmentat un 2,8%, a Girona un 2,5%, i a Barcelona un 1,8%, Respecte la variació de preus mensual, l’IPC d’abril respecte el mes de març ha augmentat un 1,3% a Lleida, un 1,1% a Barcelona i Girona i un 1% a Tarragona.

Variació mensualVariació interanual
Espanya1,22,2
Catalunya1,12,0
Barcelona1,11,8
Girona1,12,5
Lleida1,32,8
Tarragona1,02,8

La taxa de variació anual de l’IPC a Catalunya del 2% és la més alta des de l’octubre del 2018, degut al fort augment dels preus de la electricitat i carburants molt influenciat per la conjuntura de l’any passat. Però el cert és que aquests augments afecten especialment les butxaques de les llars on suposa un percentatge alt del seu pressupost familiar, especialment de les llars amb rendes baixes.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • L’increment del Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà del país, d’acord amb la Carta Social Europea, per evitar salaris per sota del llindar de la pobresa, millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores i activar l’economia del nostre país.
  • Una distribució de la riquesa més equitativa i una fiscalitat que garanteixi la progressivitat i suficient per afrontar l’emergència derivada de la pandèmia i assegurar la sostenibilitat i millora de l’estat de benestar.
  • Uns pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades, capaços de fer front a les necessitats de les persones i les empreses amb més dificultats.
  • La derogació immediata de les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, com a punt de partida imprescindible per a la sortida de la crisi econòmica, on els salaris i les condicions laborals dignes i el treball de qualitat siguin els fonaments sobre els quals construir un nou model de mercat laboral.
  • L’impuls de polítiques de reactivació econòmica, que ens dirigeixen cap a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat, amb un nou Pacte nacional per a la indústria i un pla de xoc per al sector del turisme.
  • L’enfortiment dels serveis públics, amb més inversió en equipaments de salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupació i tot el sector públic en general, garantint també unes condicions salarials i laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector públic.
  • La utilització dels fons europeus de reconstrucció, transformació i resiliència europeus i els Next Generation com a estímul per impulsar un canvi de model productiu. S’ha de garantir que arribin a la ciutadania, que són generadors d’ocupació de qualitat i que només les empreses que demostrin la seva responsabilitat social hi puguin accedir.