Tot i que, per segon any consecutiu, els salaris pactats en convenis col·lectius han crescut més que la inflació. Tanmateix, l’augment dels preus aquest juny —de set dècimes— ha situat la inflació interanual en el 2%, quelcom redueix l’esforç fet en la negociació i dificulta la recuperació dels salaris.
Els salaris pactats en els convenis d’empresa durant aquest 2025 han estat, fins al moment del 2,7% i l’increment salarial en els convenis de sector ha estat, fins al moment, del 3,24%. La inflació redueix la recuperació salarial en només un 0,7% dels salaris dels convenis d’empresa i un 1,24% els salaris de convenis sectorials. Encara els salaris reals no s’han recuperat de la caiguda produida pels grans nivells d’inflació del 2021 i 2022.
Entre les partides que més han pujat aquest mes, se situen les partides d’oci i cultura i els costos del transport. La partida de transport és preocupant perquè es troba associada a la pujada dels carburants i combustibles i aquests costos acabaran repercutint els pròxims mesos en la resta d’elements de la cistella de la compra.
Entre les que més han augmentat en un any destaquem la pujada de l’alcohol i el tabac amb un 4,4% i els hotels i restaurants amb un 4,0%. Són partides que tampoc es reflecteixen en millores salarials dels treballadors i treballadores de l’hosteleria o en una reducció de la jornada, sinó que dibueixen un intent de millora dels marges de benefici empresarial. Per altra banda, l’habitatge és de les partides que més ha crescut, amb un 3,0%. Aquesta partida a més, no recull l’evolució dels preus de compravenda. Si afegim l’evolució dels preus de compravenda dels quals només en tenim la variació de l’any passat (de preus entre el 2023 i el 2024), el metre quadrat a Catalunya es va encarir un 5,1%. Per tant, podem afirmar que la dada real de la pujada del preu de l’habitatge d’aquest juny seria encara més elevada que aquest 3,0% interanual.
Entre les demarcacions, destaquem que Girona és la regió on més han augmentat els preus en un any, quelcom afecta més greument el poder adquisitiu de les persones treballadores de la demarcació.
- Reconèixer i reforçar la negociació col·lectiva i la millora salarial com a l’eina que evita l’empobriment continu de les persones treballadores.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensionsque sigui just, suficient i sostenible.
- És necessari iniciar la negociació d’un nou Acord Interprofessional de Catalunya i del Pacte Nacional per la Indústria, a l’objecte de continuar impulsant l’economia catalana, la negociació col·lectiva i la concertació social, i poder donar continuïtat a la millora de les condicions de treball de les persones treballadores a Catalunya.
