En plena guerra aranzelària, la UGT de Catalunya reclama augments salarials i mesures contra l’especulació en productes bàsics
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de març
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Després de cinc mesos d’una escalada de preus que ha castigat durament les butxaques de les famílies treballadores, l’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de març ha registrat un lleuger descens de nou dècimes, amb una variació mensual del 0% i una taxa interanual del 2,2%. Tanmateix, aquesta frenada — impulsada principalment per la baixada puntual del preu de l’electricitat i els combustibles (-4% respecte al febrer) — no pot interpretar-se com una millora real del poder adquisitiu. Al contrari: encara que aquests sectors han experimentat un retrocés mensual, en comparació amb el març de 2024, l’electricitat i els carburants han pujat un 9,8%. En un context on moltes llars ja destinen una part excessiva dels seus ingressos a cobrir necessitats bàsiques, aquest increment interanual continua buidant les seves butxaques.
Aquesta pressió econòmica es veu agreujada per altres àmbits clau que encara mostren augments sostinguts. L’habitatge, per exemple, s’ha encarit un 4,7% en només un any, mentre que els aliments i begudes no alcohòliques han pujat un 2,7%. Les dades de l’IPC evidencien, una vegada més, que el pes de la inflació recau sobre les famílies treballadores. Mentre es parla de desacceleració en clau macroeconòmica o de “bones notícies”, la realitat dels rebuts de la llum, del lloguer o de la cistella de la compra mostra una fotografia ben diferent.
Si analitzem les dades amb més detall, la variació mensual revela que alguns sectors han patit disminucions, com l’habitatge (–1,4%), els transports (–0,6%) o les comunicacions i l’esbarjo i la cultura (–0,1%, respectivament). En canvi, el vestit i el calçat (2,1%) i els hotels, cafès i restaurants (1%) han presentat pujades significatives. Però aquests canvis puntuals no poden amagar la tendència general: la variació interanual reflecteix una inflació estesa més enllà de l’energia. Les begudes alcohòliques i el tabac (3,4%), els hotels, cafès i restaurants i altres béns i serveis (4%), l’ensenyament (2,8%), les comunicacions (1,9%) i la medicina (1,1%) també han experimentat augments. L’única excepció rellevant és el transport, amb un descens interanual de l’1,3%.
A escala territorial, les diferències entre províncies catalanes són subtils: Girona coincideix amb la mitjana catalana (2,2%), Barcelona se situa una dècima per sota (2,1%), Tarragona dues (2,0%) i Lleida presenta la xifra més alta (2,6%). Pel que fa a la variació mensual, Lleida i Barcelona es mantenen estables, mentre Girona (–0,1%) i Tarragona (–0,2%) registren lleus descens.
Finalment, la inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics— ha baixat tres dècimes respecte al mes anterior, situant-se en el 2%.
Davant d’aquesta situació reclamen:
Aquestes dades arriben en un context d’incertesa global, marcat per tensions geopolítiques i una guerra aranzelària que amenaça d’encarir encara més el cost de la vida. Com passa sovint, les decisions econòmiques preses per les grans potències econòmiques —justificades en falsos arguments de protecció econòmica— acaben traduint-se en més càrrega per a la classe treballadora.
És primordial, doncs, que davant d’aquest nou repte econòmic global, les empreses, els diferents sectors econòmics i el govern es comprometin a mantenir els salaris i el poder adquisitiu de la classe treballadora. Les economies familiars catalanes porten anys lluitant contra una pèrdua constant de capacitat adquisitiva. No es pot tolerar que els preus dels béns bàsics —des de l’habitatge fins als aliments— continuïn escapant-se’n de les mans de la majoria, mentre els salaris es queden estancats.
Des de la UGT de Catalunya exigim accions concretes i immediates: que els convenis col·lectius actualitzin els salaris segons l’IPC real, que s’estableixin mecanismes efectius de control sobre els preus dels productes essencials i que es garanteixin de manera real i efectiva els drets socials.
Només amb una veritable voluntat política es podrà revertir aquesta dinàmica. Hem de construir entre tots un model on les crisis no recaiguin sempre sobre les mateixes espatlles, on les famílies treballadores deixin de ser les últimes en la llista de prioritats. La UGT de Catalunya no deixarà de lluitar fins aconseguir una societat més justa, on la dignitat econòmica no sigui un privilegi sinó un dret fonamental.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible.
