L’empresa, com passa amb qualsevol altre risc, ha de gestionar la mobilitat dels seus treballadors i treballadores per evitar els accidents. Per això, s’ha d’elaborar un pla de mobilitat on es recullin els aspectes de seguretat i salut, que arribi a tots els nivells i llocs de treball de l’empresa, i assignar persones responsables que l’implementin i el donin a conèixer al conjunt del personal.
Expressament, la legislació assenyala que tenen la condició d’accidents de treball (article 156 del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social de 2015):
Els que pateixi la persona en anar o en tornar del lloc de treball. És el denominat accident in itinere, concepte que ha donat lloc a una àmplia casuística jurisprudencial i en el qual s’ha de tenir en compte:
- El domicili del treballador o treballadora ha de ser l’habitual, encara que aquest s’ha interpretat per extensió incloent-hi no sols el legal sinó també el real, o fins i tot el familiar o el de vacances, ja que el fet transcendent és que el desplaçament sigui per motius de feina, i que el punt de destí o de partida sigui el lloc de treball.
- El mitjà de transport utilitzat per desplaçar-se ha de ser normal o idoni, entès com aquell que no augmenta innecessàriament el risc durant el desplaçament.
- El trajecte seguit ha de ser l’adequat, que no té per què ser sempre el mateix ni tampoc el més curt, i que el treballador o treballadora pot triar lliurement ateses les circumstàncies que es presenten a cada moment.
- El temps invertit en el desplaçament ha de ser el normal, sense interrupcions injustificades que interrompen el nexe de causalitat, la qual cosa, al seu torn, genera valoracions contradictòries en relació amb la durada i el motiu de la interrupció. Cal distingir l’accident de treball in itinere de l’accident de treball en missió, puix que aquest últim es refereix a l’accident ocorregut en viatge de servei i esdevingut en trajectes que la persona treballadora ha de recórrer per motius de feina i dins de la seva jornada laboral; en conseqüència, quan es pateix un accident en missió estem davant un accident laboral, en sentit estricte.
Conceptes importants en matèria de mobilitat:
Mobilitat viària: Moviment o desplaçament d’una persona o vehicle per una via.
Riscos varis: Aquells als quals estan exposats les persones, vianants o conductors, en transitar per una via, i que poden desencadenar un accident.
Seguretat viària: Disciplina que estudia i analitza els factors de risc als quals poden estar sotmesos les persones quan es desplacen, així com proposa les mesures adequades per evitar els riscos derivats d’aquesta circulació i les pertinents per protegir els subjectes passius i actius de la circulació.
Accident laboral viari: És aquell que es produeix quan el treballador o treballadora fa un desplaçament dins de la seva jornada laboral i utilitza les vies de circulació per dur-lo a terme.
Accident laboral de trànsit: És aquell que pateix una persona durant la seva jornada laboral o en la incorporació o retorn al centre de treball i sempre que hi intervingui un vehicle en circulació.
El temps de transport és temps de treball
El temps destinat a acudir al centre de treball és un temps perdut que es resta del temps de descans i de les hores de son de les persones. A més, si aquest temps s’ha de dedicar a conduir un vehicle, no és possible relaxar-se, llegir un llibre, descansar o comunicar-se amb altres persones.
El desplaçament a la feina cada vegada és més insegur
Els períodes de desplaçament cap al centre de treball, a causa de l’estrès generat per la tensió dels embussos i la congestió circulatòria, faciliten un entorn insegur per a la conducció i poden provocar accidents.
Estrès i cansament abans i després de la feina
No es pot oblidar l’estrès i cansament al qual diàriament es veuen sotmeses treballadores i treballadors, no sols a conseqüència del ritme i l’activitat laboral, sinó també a causa dels viatges d’anada i tornada a la feina.
Mitjans de transport sostenibles
La conducció del segle XXI és respectuosa amb el medi ambient, els conductors i conductores conduiran de manera eficient i responsable amb la seguretat viària de tothom qui circuli per la via, ja sigui en vehicle convencional, les noves formes de mobilitat o bé com a vianants.
La preocupació pel medi ambient ha portat les ciutats a incorporar noves formes de mobilitat que van des del patinet elèctric fins al carsharing, fet que permet reduir les emissions CO₂ i, a més, contribueix a l’estalvi. I encara que en l’àmbit local ja s’han regulat normatives sobre el seu ús, encara falta una regulació d’àmbit estatal, per la qual cosa s’imposa el sentit comú i la conscienciació de la responsabilitat de tothom.
La conscienciació per la conservació del medi ambient i l’intent d’estalviar despeses i temps han contribuït al fet que, especialment a les ciutats, s’hagin incorporat en el nostre dia a dia nous models de mobilitat. Cada vegada és més freqüent veure gent desplaçant-se en patinets elèctrics, fins al punt que en les grans ciutats ja es poden fer servir de manera similar al carsharing o cotxe multiusuari—un altre model que va arribar per triomfar i que permet llogar vehicles per un temps limitat dins d’un perímetre delimitat—, per la qual cosa s’incrementen les facilitats d’ús d’aquest nou “mitjà de transport”.
No obstant això, malgrat el seu èxit, la regulació sobre el seu ús es redueix a les diferents normatives locals que han implementat algunes ciutats, sense que hi hagi, de moment, ni homogeneïtat entre elles ni una regulació d’àmbit estatal.
La DGT s’ha compromès a treballar en un reglament sobre els patinets elèctrics després de la primera defunció d’una persona atropellada per un d’aquests vehicles. S’espera que la DGT reguli l’ús dels patinets elèctrics perquè circulen a una velocitat màxima de 25 km/h, mai per les voreres i que les persones usuàries, sense que hagin d’obtenir un permís concret per a l’ús del patinet, puguin ser sotmeses a proves d’alcoholèmia i drogues.
Les bicicletes elèctriques i el seu ús compartit també han proliferat en les grans ciutats, per la qual cosa la resta de vehicles també han de respectar la distància mínima per poder avançar-los.
Els accidents in itinere:
In itinere és una expressió llatina que significa, literalment, ‘en el camí’.
Ni tots els accidents in itinere són de trànsit, ni tots els accidents de trànsit laborals són in itinere.
A mesura que s’estableix en la llei, perquè es consideri accident in itinere s’han de donar aquests quatre requisits:
- Teleològic: La finalitat del desplaçament ha de ser anar a la feina o tornar-ne.
- Topogràfic: El camí utilitzat per al desplaçament ha de ser l’habitual i normal.
- Mecànic: El mitjà de transport emprat ha de ser l’habitual i adequat per salvar la distància a recórrer.
- Cronològic: El temps usat ha de ser el normal, sense interrupcions per motius particulars que puguin trencar la relació de causalitat i tenint en compte la distància a recórrer, el mitjà de transport emprat, etc.
La doctrina no fa cap referència específica de la durada del temps que el treballador o treballadora tarda a cobrir el trajecte.
Exemple “SÍ”:
Si caus per les escales del garatge de casa quan agafes el cotxe per a anar a treballar, o si pateixes un atropellament en un pas zebra mentre vas caminant a la feina, seran accidents in itinere.
Si tens un accident de trànsit quan t’atures un moment a esmorzar de camí a la feina, també serà un accident in itinere.
Exemple “NO”:
Però no ho serà si caus a casa, en sortir de la dutxa, perquè vas amb presses per anar a treballar.
Tampoc, si en sortir de la feina et desvies per anar a recollir a la teva parella al lloc on treballa.
Accident in itinere en ser atracada en tornar a casa des de la feina
La sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2014 considera accident laboral el que va patir una treballadora quan es disposava a tornar a casa i en el trajecte de tornada va ser atracada i va resultar víctima d’un robatori en el qual li van sostreure la bossa.
Per al Tribunal Suprem, com dictava la sentència «no pot negar-se que l’actuació d’un tercer, fins i tot amb culpabilitat civil o criminal concurrent, no ha d’impedir, en alguns casos, la declaració d’accident de treball. I així, quan l’actuació d’aquest tercer es revela que té la seva raó de ser en el treball realitzat per la víctima o en ocasió d’aquest últim, indubtablement, no es podrà negar el caràcter d’accident laboral a l’agressió patida en tals circumstàncies».
Patinet o monopatí, per anar a la feina?
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una sentència, de data 12 de juny de 2014 (recurs número 618/2014), per la qual desestima el recurs de suplicació interposat contra la sentència dictada pel Jutjat social número 8 de Barcelona, que va declarar adequada la qualificació d’accident laboral d’un accident patit per un treballador quan tornava en patinet de la feina a casa.
Per arribar a aquesta conclusió, es va analitzar si el mitjà de transport utilitzat per l’accidentat era idoni o no per al trasllat entre el centre de treball i el domicili habitual.
El Tribunal va considerar que el concepte de mitjà de transport idoni ha de ser evolutiu i s’ha d’aplicar la màxima d’adaptar la interpretació de les normes a la realitat social i el temps en què vivim, i en funció d’això, prendre la decisió pertinent. Així està prenent valor l’ús d’elements de transport no contaminants, com la bicicleta o d’altres més nous, entre els quals hi ha els patins i el monopatí; i tal novetat és socialment acceptada en la mesura que el seu ús no suposa molèsties o risc per als altres vianants.
En aquest sentit, la Sala no va veure cap obstacle a considerar idonis els elements com la bicicleta, el patinet o el monopatí de cara al desplaçament entre el centre de treball i el domicili habitual. Va considerar, a més, sensiblement més perillós l’ús de la bicicleta a la ciutat, en la mesura que ha de circular per l’asfalt en concurrència amb vehicles de motor, que no pas l’ús del patí o monopatí. En últim lloc, en la mesura que aquests artefactes s’utilitzen estrictament per al desplaçament, sense allargar el seu ús amb finalitats d’esplai, no ha d’implicar a priori cap perjudici en la mesura que el desplaçament serà més breu, i no més perillós.
Recordem, així mateix, que el Tribunal Suprem recentment ha utilitzat el criteri de la realitat social per canviar la seva pròpia línia jurisprudencial en matèria d’accident de treball, incloent-hi els que es fan els caps de setmana des del domicili de residència habitual per motiu de feina al domicili familiar.
VAL MÉS PREVENIR QUE DESCONÈIXER!!!
