L’estrès és una d’aquestes paraules que cada vegada és més present a la nostra societat i a les nostres vides. Vivim en entorns cada vegada més estressants, en ciutats cada vegada més grans i atapeïdes, amb sorolls i problemes de mobilitat, amb treballs cada vegada més exigents i que ens demanen més dedicació, amb horaris esgotadors, amb més exigències de qualificació i ús de noves competències i habilitats personals o professionals, amb la necessitat de fer servir tecnologies de la informació i comunicació (TIC) que ens exigeixen un aprenentatge i reciclatge continus… A més, les càrregues i els ritmes de treball augmenten cada vegada més, ja que les retallades i les reduccions de personal fan que cada vegada s’hagin d’assolir més objectius i millors resultats amb menys personal. Les reestructuracions de personal i els acomiadaments, ja siguin individuals o col·lectius, estan a l’ordre del dia i la precarietat i la inestabilitat provoquen també incertesa, que és també una font d’estrès. Segons la Campanya Treballs saludables 2014-2015 “Gestionem l’estrès”, de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, l’estrès i els riscos psicosocials són la segona causa de baixa laboral a la Unió Europea (després dels trastorns musculoesquelètics), i suposa entre el 50 i el 60% de totes les jornades laborals perdudes; afecten anualment quaranta milions de treballadors i suposen per als seus països membres un cost de cent vint mil milions d’euros a l’any en despeses sanitàries, sense comptar la pèrdua de productivitat, que afecta el 28% dels treballadors i treballadores europees.
Per aquest motiu, la normativa de prevenció de riscos inclou també els factors psicosocials i la prevenció de l’estrès a la feina dins dels seus objectius per garantir la seguretat i la salut de les persones, i considera la psicosociologia aplicada com una disciplina més de la prevenció de riscos laborals. A més, l’Acord interconfederal per la negociació col·lectiva (2005) incorpora també en un annex l’Acord marc europeu sobre l’estrès laboral, on es recullen criteris de referència i pautes d’actuació per a la prevenció de l’estrès a les empreses.
Tot i així hem de dir que les empreses, sobretot les petites, són encara reticents a gestionar de forma correcta aquests riscos. A Catalunya, segons dades de l’Institut Català de Seguretat i Salut laboral (ICSSL, 2021), el 94,2% de les empreses encara no han portat a terme una avaluació específica de riscos psicosocials. Per aquest motiu, l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2021-2026 ha inclòs com a objectius reduir l’exposició dels riscos psicosocials per sota de la mitjana europea (objectiu operatiu 3.2) i potenciar-ne la recerca (objectiu operatiu 7.2).
Què és l’estrès laboral?
Considerem l’estrès laboral com un procés de desequilibri entre les demandes i la capacitat de resposta de la persona que es manté més enllà de les seves forces i capacitat de resistència. La Comissió Europea (2000) defineixl’estrès relacionat amb el treball com “el conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del comportament a certs aspectes adversos o nocius del contingut, de l’organització o de l’entorn de treball. És un estat que es caracteritza per alts nivells d’angoixa, amb la sensació freqüent de no poder fer front a la situació”.
Si bé és cert que l’estrès és inherent a la vida quotidiana i que existeix un estrès bo (eustrès) que d’antuvi ha permès la supervivència de la nostra espècie, des de la salut laboral i la prevenció de riscos hem de tenir molt present que l’estrès també és la resposta del nostre cos a un estat de tensió excessiva i permanent que té greus efectes sobre la salut i la qualitat de vida dels treballadors i treballadores, a més de tenir un impacte econòmic sobre les empreses i la societat en el seu conjunt en termes de baixes, absentisme, productivitat, qualitat, etc.
Així doncs, l’estrès és un concepte complex que combina diferents aspectes de la situació i de les relacions interpersonals amb factors individuals, com ara la percepció que té la persona de la situació i dels recursos propis o les seves estratègies d’afrontament. Malgrat tot, les causes més habituals d’estrès relacionades la feina i en què, com veurem, s’ha de centrar la prevenció de riscos laborals, es deuen a aspectes del contingut de les feines i d’organització del treball sobre els quals pot intervenir l’empresa.
Què pot ocasionar l’estrès laboral?
Com hem dit, la resposta d’estrès depèn en part de les demandes de la situació, i en part de les habilitats, recursos o forma de comportar-se la persona en aquesta situació.
Les demandes de la situació constitueixen el que anomenem com a estressors, o també factors psicosocials, que inclouen tot tipus de característiques del treball i de la seva organització susceptibles de provocar estrès, com ara:
- Demandes de treball excessives que sobrepassen la capacitat d’adaptació.
- Treballar a molta velocitat o en terminis molt ajustats.
- Falta de control i autonomia sobre la feina.
- Falta de definició de funcions i responsabilitats (ambigüitat de rol).
- Demandes contradictòries o incompatibles amb els valors (conflictivitat de rol).
- Falta de qualificació o de formació que obliga a fer grans esforços d’adaptació.
- Falta de participació en la presa de decisions.
- Relacions personals conflictives, ja sigui entre companys o amb els caps.
- Estils de direcció i supervisió inadequats.
- Grans responsabilitats que poden generar situacions d’estrès si la persona sent que no controla les situacions que es poden generar.
- Falta de desenvolupament professional i de possibilitats d’aplicar els coneixements.
- Deficients condicions del lloc de treball (soroll, il·luminació, temperatura, etc.).
- Horaris de treball inadequats o pauses insuficients que no permeten recuperar la fatiga.
- Realització de tasques perilloses pel contingut mateix de la feina o per les condicions en les quals es realitza.
- Violència física o psicològica (agressions, atracaments, assetjament, etc.).
- Inestabilitat a la feina.
A més de les demandes, també cal destacar la importància que tenen el suport social i el control sobre el propi treball com a factors moduladors o amortidors de l’estrès en l’àmbit laboral. Si la persona desenvolupa una feina amb altes exigències, però l’organització del treball permet disposar de recursos i exercir un cert control de la situació, es pot prevenir l’estrès, i fins i tot la feina pot suposar un repte i ser motiu de motivació i satisfacció. Passa el mateix amb el suport social de superiors i companys; si és adequat, amorteix l’estrès que ocasionen les altes exigències i el baix control, però si no en tenim o és insuficient, és un nou factor d’estrès afegit als que ja tenim.
També hem dit que les característiques personals modulen les intencions i les conductes de l’individu i influeixen en la producció d’estrès. Dins d’aquesta categoria entrarien, sense pretendre fer una llista exhaustiva, els trets de personalitat i de conducta, les aspiracions i necessitats de la persona, les expectatives i els valors.
La formació, experiència i capacitats també constitueixen recursos importants que s’han de tenir en compte, així com la condició física i els hàbits de salut, ja que també influeixen en la capacitat per a enfrontar-se a l’estrès.
Quins efectes té l’estrès sobre la nostra salut?
L’estrès és la resposta de l’organisme a un estat de tensió excessiva i permanent, que va més enllà dels límits de resistència de la persona i l’esgoten i la fatiguen. El sobreesforç constant, la tensió emocional i/o intel·lectual, un ritme vertiginós de vida i manca de temps, etc., tot això afecta la persona en diferents àmbits:
Les respostes físiques en l’organisme són molt variades, poden afectar diversos sistemes i donar lloc a trastorns i malalties:
- Gastrointestinals: úlcera pèptica, problemes digestius, gasos, intestí irritable, colitis ulceroses.
- Cardiovasculars: hipertensió arterial, angina de pit, infart, arrítmies cardíaques, migranyes i mal de cap.
- Respiratoris: asma, respiració accelerada, dificultat en la respiració, sensació d’opressió al pit, síndrome d’hiperventilació.
- Endocrins: hipoglucèmia, diabetis, hipertiroidisme, hipotiroidisme, síndrome de Cushing.
- Sexuals: impotència, ejaculació precoç, vaginisme, coit dolorós, alteracions del desig sexual.
- Dermatològics: picors, èczemes, sudoració excessiva, alopècia, psoriasi, acnè.
- Musculars: tics, enrampades, contractures, rigidesa, dolors musculars (lumbàlgies), alteracions en els reflexos musculars.
- Altres: cefalea tensional, dolor crònic, insomni, trastorns immunològics (grip, herpes, etc.), falta de gana, artritis reumatoide.
A nivell cognitiu l’activació reiterada de la resposta d’estrès afecta la forma de processar la informació i la percepció: preocupació excessiva, incapacitat per prendre decisions, sensació de confusió, incapacitat per concentrar-se, dificultat per mantenir l’atenció, sentiments de falta de control, sensació de desorientació, oblits freqüents, bloquejos mentals, hipersensibilitat a les crítiques, expectatives negatives, pensaments preocupants i/o distorsionats, etc.
L’activació i l’alerta sostinguda afecta a nivell motor i de conductes: estat d’alerta, irritabilitat, parlar de pressa, tremolors, quequeig, imprecisió a l’hora de parlar, precipitació a l’hora d’actuar, explosions emocionals, veu entretallada, menjar excessivament o falta de gana, conductes impulsives, riure nerviós, badalls, tensió a les mandíbules, mossegar-se les ungles, etc.
El manteniment de la tensió pot provocar l’aparició de trastorns mentals i malalties associades a l’estrès. Entre els més freqüents hi trobem: trastorns del son, ansietat, pors i fòbies, addicció a drogues i alcohol, depressió i altres trastorns afectius, alteració de les conductes d’alimentació, trastorns de la personalitat i trastorns assertius i en les habilitats socials (dificultat per iniciar una conversa, per dir que no i mostrar desacord, bloqueig i evitació de les relacions socials, passar desapercebut).
L’estrès té efectes molt negatius per a la salut. Per aquest motiu, des de la UGT considerem que cal incloure els trastorns mentals i del comportament en el llistat de les malalties professionals i fer les avaluacions psicosocials dels llocs de treball. En l’actualitat la immensa majoria d’aquests trastorns no es detecten o es deriven a la salut pública. Només en casos molt determinats s’arriben a reconèixer com a accidents de treball, però normalment cal arribar a la judicialització d’aquests casos amb el consegüent perjudici que suposa això per a les persones afectades.
Què podem fer per prevenir o reduir l’estrès laboral?
Les possibles mesures preventives que es poden adoptar davant l’estrès van en dues direccions diferents, però són complementàries. La primera és actuar sobre els factors psicosocials relacionats l’organització del treball i el contingut de les tasques, és a dir, fer prevenció sobre l’origen. La segona consisteix a actuar a nivell individual sobre les actituds, percepcions i conductes, és a dir, proporcionar a les persones els recursos necessaris per a un bon afrontament de l’estrès.
Per descomptat, l’actuació sobre l’organització pot acompanyar-se de tècniques d’intervenció sobre la persona. No obstant això, no té sentit actuar sobre ella (a través de promoció de la salut, campanyes d’estils de vida o tècniques de relaxació) sense actuar sobre l’origen del problema, és a dir, l’organització. Qualsevol intervenció hauria de començar per l’organització. Plantejar un programa d’intervenció sobre l’estrès laboral requereix que la Direcció reconegui la necessitat de modificar determinats aspectes organitzatius, en cas contrari qualsevol intent es veurà abocat al fracàs.
Entre les possibles estratègies d’intervenció sobre els factors organitzatius que provoquen estrès podem destacar:
- Distribuir les càrregues de treball de forma equitativa i oferint recursos i temps per a la seva execució.
- Fomentar la presa de decisions i l’autonomia permetent que la persona utilitzi les seves habilitats en la resolució de problemes (illes de treball, grups semiautònoms, autoregulació del temps, etc.).
- Proporcionar una descripció acurada dels llocs de treball amb les funcions i responsabilitats.
- Vetllar per un espai i condicions ambientals adequades al treball que es realitzi.
- Horaris de treball compatibles amb la vida extralaboral, torns rotatius estables i predictibles.
- Establir canals de comunicació i participació adequats que permetin aportar idees relacionades amb el seu treball (cercles de qualitat, bústia de suggeriments, grups de treball).
- Afavorir les relacions i la interacció social entre les persones per fomentar les comunicacions, la cohesió dels grups, el suport social i l’ajuda directament relacionada amb la feina.
- Comprovar que les assignacions de treball siguin compatibles amb les capacitats i recursos del treballador, i facilitar la seva recuperació després de tasques amb altes exigències.
- Assegurar-se que les tasques tenen sentit, estimulen i permeten el desenvolupament dels treballadors i l’ús de les seves capacitats.
- Promoure l’estabilitat laboral i fomentar el desenvolupament de la carrera professional.
- Augmentar la informació i la formació de les treballadores i treballadors.
També podem anar a les estratègies per actuar en les persones, centrades a proporcionar recursos d’afrontament, principalment amb tècniques de respiració i de relaxació, gestió de les emocions, aprenentatge d’habilitats socials i fomentar comportaments assertius. Tampoc hem d’oblidar-nos de la importància que té l’exercici físic, una alimentació saludable i una adequada higiene de la son per reduir els efectes de l’estrès.
En definitiva, i en conclusió, hem d’abordar l’estrès en l’àmbit de l’empresa igual que abordem la resta de riscos de seguretat, higiene o d’ergonomia. Malgrat que els riscos psicosocials puguin passar més desapercebuts i ser menys evidents que la resta, no són menys rellevants, i generen unes despeses molt importants en termes de pèrdua de salut i de qualitat de vida, així com en costos econòmics i de productivitat de les empreses.
Per a més informació:
Tríptic Treballar sense estrès
Guíaelectrónica para la gestión del estrés y los riesgospsicosociales
NTP 318: El estrés: proceso de generación en el ámbito laboral
NTP 438: Prevención del estrés: intervención sobre la organización
