La nova indústria 4.0 ja és una realitat i dins de les tecnologies sobre les quals s’assenta aquesta revolució, la robòtica col·laborativa és una de les que es desenvoluparà més en els pròxims anys. Aquesta nova tecnologia genera una nova manera de treballar, en què els robots i les persones es troben en un mateix espai, sense que hi hagi barreres entre ells.
Els robots col·laboratius, també anomenats cobots, són robots industrials dissenyats per interaccionar directament amb un humà dins d’un espai de treball cooperatiu, sense que sigui necessària l’existència d’un espai de seguretat aïllat, com en cas del robot convencional. Aquesta característica els diferencia substancialment dels robots industrials que s’instal·len en fàbriques en espais perimetrats per mitjà de tancats de seguretat i gàbies per mantenir-los aïllats de cara a la seguretat dels treballadors i treballadores.
Els robots col·laboratius, que van començar a usar-se a partir de 2010, es caracteritzen sobretot per ser braços articulats que s’instal·len principalment en fàbriques del sector industrial, encara que la robòtica cada vegada ofereix més solucions destinades al sector serveis. L’any 2018, aproximadament el 5% dels robots instal·lats eren cobots, però es preveu que el 2023 la seva demanda s’iguali a la dels robots tradicionals, la qual cosa n’implica un altíssim creixement i, per tant, també un fort impacte en l’ocupació. El 2014 només hi havia dos fabricants de cobots al món, mentre que l’any 2019 ja arribaven a la seixantena.
Poden haver-hi diferents graus d’interacció persona-robot, segons els paràmetres de temps i espai. Les interaccions de l’ésser humà amb la màquina es regeixen per escenaris segons l’espai i el temps.
- Coexistència: espai diferent, temps similar
- Cooperació: espai similar, temps diferent
- Col·laboració: comparteixen simultàniament la mateixa zona de treball.
Els cobots poden tenir diferents formes, incorporar un o diversos braços robòtics i fins i tot també hi ha cobots industrials amb forma humanoide. Hi ha diferents característiques que diferencien substancialment els cobots dels típics models de robot industrial i els fan més lleugers, flexibles i polivalents i de dimensions reduïdes que afavoreixen la mobilitat de l’equip, fàcilment programables, de preu substancialment inferior al del robot industrial i amb fiabilitat per treballar compartint l’espai amb humans en un entorn segur i sense necessitat d’aïllar-los.
Un cobot per si sol no pot fer res, és un braç articulat i necessita ser dotat d’utilitat. Aquesta utilitat l’aporten les integradores o integradors, personal d’enginyeria robòtica, des de l’elecció correcta o disseny d’una urpa, a la definició dels elements perifèrics probablement necessaris, a més d’accessoris i donant les instruccions requerides al cobot a través de la programació. Un integrador o integradora s’encarrega d’integrar un robot col·laboratiu dins d’un procés industrial perquè el cobot pugui dur a terme una o diverses tasques. En general cada procés necessitarà una solució adaptada, o un robot flexible que s’adapti a diverses tasques dins d’un mateix procés productiu o a diferents processos productius.
Els cobots són utilitzats especialment en aplicacions per a tasques d’empaquetament, muntatge, càrrega i descàrrega de màquines, mecanitzat, o interlogística (en combinació amb vehicles de guiatge automàtics). En aquest vídeo podeu veure diferents aplicacions de robots col·laboratius.
Els cobots, com qualsevol màquina, han de complir el Reial decret 1215/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Així mateix, han de comptar amb tota la documentació, instruccions d’ús en un dels idiomes oficials del país i la declaració de conformitat que signen els integradors.
També es disposa de la norma ISO/TS 15066:2016 “Robots col·laboratius” que especifica els requisits de seguretat per als sistemes de robots industrials col·laboratius. La norma descriu diferents conceptes de col·laboració i els requisits necessaris per aconseguir-los. Una norma és una especificació tècnica d’aplicació repetitiva o continuada, l’observança de la qual no és obligatòria, establerta amb participació de totes les parts interessades, que aprova un organisme reconegut a escala nacional i internacional. En aquest cas, ISO és l’Organització Internacional de Normalització.
Aquesta norma especifica que l’integrador o integradora ha de fer una avaluació de riscos per a la màquina completa que resulta de la integració del robot amb altres components i amb la persona. També defineix quatre formes de treball diferents per als robots dissenyats per treballar de manera col·laborativa, malgrat que a l’hora de la seva aplicació real en aplicacions de treball col·laboratiu és freqüent i molt aconsellable utilitzar una combinació d’elles.
- Aturada monitorada de seguretat. Permet el moviment del robot sol quan l’operador o operadora es troba fora de l’espai de treball col·laboratiu.
- Guiatge manual. El treballador o treballadora haurà d’utilitzar un dispositiu manual habilitador per transmetre els comandaments de moviment. Abans que la persona entri en l’espai de treball col·laboratiu, el robot haurà de fer una aturada monitorada de seguretat.
- Control monitorat de la velocitat i separació. Aquesta classe de treball requereix dotar al cobot de sensors que permetin identificar en temps real la distància relativa entre la persona i qualsevol part del cobot susceptible de colpejar-la (inclosa l’eina distal i la peça objecte del treball o producte).
- Limitació de força i potència. Aquest tipus de funcionament col·laboratiu s’utilitza en tasques que requereixen la presència freqüent de la persona al costat del robot o aplicacions amb diversos graus de variabilitat. Aquest mode de treball permet el contacte físic robot-persona dins d’uns límits i requereix comptar amb un robot específicament dissenyat per a això. La força o potència màximes s’han de limitar per no generar dany o lesions a la persona. Per a això, la integradora o integrador ha d’avaluar els riscos de l’aplicació robòtica específica i aplicar mesures de seguretat.
Les mesures preventives amb relació als riscos generats per la interacció entre persones i robots han de tenir un enfocament multidisciplinari, no sols tenint en compte els aspectes i les característiques tècniques i de seguretat dels robots sinó també els principis ergonòmics, la higiene industrial i els riscos psicosocials de les persones. Per a això, el tècnic o tècnica de prevenció de riscos laborals ha d’avaluar de manera integral el lloc de treball abans de la posada en marxa tenint en compte tots els factors, no sols de seguretat sinó des d’un punt de vista integral.
- Seguretat: riscos de seguretat generats per la interacció robot/persona i derivats de la maquinària mòbil, com poden ser xocs contra objectes mòbils o immòbils, talls, etc., que hem vist anteriorment. Comprovació del compliment de la normativa de màquines.
- Higiene industrial: s’ha d’avaluar i proposar mesures preventives per si es produeixen exposicions a nous contaminants químics, noves formes d’exposició a contaminants químics, més proximitat amb el focus contaminant, exposició a soroll provinent del cobot, camps electromagnètics, radiacions òptiques, etc.
- Ergonomia: si bé la utilització de cobots pot eliminar o reduir la càrrega física de treball de la treballadora o treballador per moviments repetitius, manipulació manual de càrregues, etc., també s’ha de comprovar l’adopció de postures forçades, moviments repetitius, aplicació de força en extremitats o suports reiterats que puguin provocar neuropaties per pressió, etc.
- Psicosociologia: s’haurà de comprovar que la càrrega mental no derivi en estrès per increment d’intensitat i de la càrrega de treball. També cal aplicar les mesures necessàries per reduir el treball monòton. Per a una correcta adaptació a la nova forma de treball, s’ha d’implantar un programa de formació teòric i pràctic.
- Adaptació de treballadors i treballadores especialment sensibles: s’haurà de tenir en compte les característiques personals, estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda de la persona que hagi de treballar amb el cobot. També, les situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels respectius llocs de treball, com per exemple en cas de treballadores embarassades, tornada a la feina després d’una baixa prolongada, etc.
Els delegats i delegades de prevenció, abans de la implantació d’un robot col·laboratiu, han de rebre tant la informació de l’integrador o integradora relativa als riscos de seguretat de la interacció persona/cobot com l’avaluació de riscos del lloc de treball, així com les mesures de prevenció a aplicar per comprovar que aquest lloc serà segur. Una vegada instal·lat el cobot, ha de comprovar que s’han instal·lat i aplicat totes les mesures de prevenció necessàries.
També ha de comprovar que el pla de formació és adequat per poder dur a terme la nova tascadur a terme la nova tasca de manera segura i saludable, i comprovar mitjançant consulta directa als treballadors i treballadores involucrades si consideren que tenen la qualificació, la informació i la formació adequada, i proposar millores, si fos necessari.
També és necessària la participació dels delegats i delegades de personal i sindicals per controlar els possibles efectes de la innovació i la introducció de noves tecnologies en l’empresa. Com hem vist, els cobots permeten robotitzar llocs de treball amb molta flexibilitat, i treballar al costat de treballadors i treballadores. Això comporta un important risc d’automatització i pèrdua de llocs de treball. La UGT de Catalunya defensa la participació de la representació legal dels treballadors i treballadores (RLT) per avaluar el seu impacte en l’ocupació, les condicions de treball i les necessitats de qualificació, formatives i d’adaptació professional. En aquest sentit, en l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) es recomana que s’incloguin procediments concrets d’informació prèvia a la RLT amb l’anàlisi dels efectes sobre els treballadors i les treballadores.
La UGT defensa que el diàleg social és la millor eina per construir una indústria 4.0 de futur, basada en un estat del benestar 4.0, però per això cal que els Governs prioritzin aquest tema en la seva agenda política i social. Es tracta de donar una resposta a les necessitats de les treballadores i treballadors i a la ciutadania amb més formació per tal d’eliminar les bretxes digitals. Cada dia que passa és un dia menys per fer front als reptes que ens proposa la digitalització per crear una indústria més competitiva, un mercat de treball sòlid i una economia més resilient. Per això són necessàries mesures i pressupost concrets per al finançament d’aquesta digitalització, però sempre tenint en compte i anticipant-se a l’impacte en l’ocupació i en la seguretat i la salut de treballadors i treballadores prenent mesures per eliminar-ne els efectes negatius.
