Molt sovint quan parlem del sector de la construcció, ho fem sempre d’una manera superficial. Aquest és un gremi que està afrontant uns canvis brutals en pocs anys. Des de la digitalització, la robotització, el canvi i modernització de materials, els deures que te amb la transició energètica etc….i evidentment tots aquests reptes necessiten de personal cada cop més format, amb més experiència i més adaptable.
I evidentment aquests treballadors i treballadores, amb uns requisits d’empleabilitat cada cop més grans necessiten prestigi, seguretat i salaris i condicions de treball digne. El 10 de gener vam començar la negociació del proper conveni de la construcció de la província de Barcelona. Si volem un sector digne, ens cal un conveni amb cara i ulls que acompanyi als grans reptes que tenim. Per això exigim el control real d’aquelles empreses que s’acullen a l’article 84.3 de l’Estatut dels Treballadors per despenjar-se del conveni, la recuperació del plus de distància i eines, i l’increment de la mitja dieta. Però també cal que modernitzem i adaptem el conveni a les necessitats del present segle, com la calor. Cal exigir la jornada intensiva a l’estiu com ja tenen a molts altres llocs de l’Estat. També ha de ser prioritari que en un sector tan masculinitzat com el de la construcció, apostem per la igualtat i creem la figura de l’agent sindical per la igualtat que vetlli per que es compleixi la llei a les empreses.
Però totes aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una aposta radical per la seguretat i salut laboral del sector. Tenim experiències que avalen que la cooperació entre patronals, administració i sindicats aporten valor afegit i minimitzen la sinistralitat. Quan s’ha apostat pel delegat sectorial de prevenció, tots hi hem sortit guanyant. Només cal recordar les apostes al Fòrum de les cultures o bé durant els jocs olímpics. La UGT FICA de Catalunya porta anys exigint la màxima implicació de tothom. Fruit d’aquestes exigències va néixer la Taula de la Sinistralitat al Sector de la Construcció de Catalunya, una mesa que tenia la virtut d’asseure a tots els actors del món de la construcció en una mateixa taula, per compartir problemes, diagnosis i solucions. Els seus fruits han sigut més aviat pobres, i no ha sigut pas culpa de la UGT FICA de Catalunya. La deixadesa de les patronals per afrontar conjuntament la seguretat i salut és més que evident.
És per aquest motiu, que demanem fer un pas més: si tenim histories d’èxit, és el moment d’universalitzar-les per a tot el sector i exigir el delegat de prevenció sectorial, que pugui entrar a les obres i controlar que tots els items en aquesta matèria es compleixin.
En conclusió: si volem un sector capaç d’afrontar als reptes del segle XXI cal que garantim que tenim un sector altament qualificat, que té condicions i salaris dignes i segures. Si no, no ens en sortirem.
