Encara avui es confonen els resultats de la vigilància de la salut amb l’informe d’aptitud. Els dos documents deriven del reconeixement mèdic realitzat pel metge o metgessa del treball del qual s’extreuen diferents documents, entre ells, l’informe de conclusions dels resultats de vigilància de la salut siguin individuals o col·lectius i l’informe d’aptitud.
En primer lloc, per distingir entre ells, aclarirem conceptes.
Què és la vigilància de la salut?
És aquell conjunt d’activitats que inclou la recollida, l’anàlisi i la interpretació sistemàtica de dades de salut de les persones treballadores amb la finalitat de protegir la salut i prevenir les malalties derivades del treball, i per influir i orientar l’acció preventiva de l’empresa.
Per aconseguir-ho, els objectius principals són el seguiment de la repercussió de les condicions de treball sobre la salut de les persones treballadores, la detecció precoç de les malalties laborals (danys i lesions derivades de l’activitat laboral) i com a conseqüència, l’avaluació de l’efectivitat del sistema de prevenció. És a dir, si el treball està afectant la persona i si es necessita la implantació de mesures preventives.
Posem-hi un exemple: la vigilància de la salut ens pot dir que un forner té una asma de manera precoç i que és necessari augmentar la ventilació i l’extracció de pols de farina en el seu lloc de treball.
Quins documents genera la vigilància de la salut?
Com qualsevol altra especialitat de prevenció de riscos laborals, l’activitat sanitària o també anomenada vigilància de la salut, genera una sèrie de documentació. De forma no exhaustiva es pot determinar que els principals documents són:
- La història clinicolaboral individual del treballador o treballadora.
- L’informe per al treballador o treballadora, amb els resultats individuals del reconeixement mèdic.
- L’informe amb les conclusions derivades de la vigilància individual del treballador o treballadora per l’empresa i els delegats i delegades de prevenció, que no ha de contenir informació mèdica sinó exclusivament la relativa a si cal introduir mesures preventives en el lloc de treball.
- Informe d’aptitud laboral del treballador o treballadora, si es requereix.
- Consentiment informat individual per a la realització de la vigilància de la salut.
- Altres, com ara la documentació de programes de promoció de la salut, la vacunació laboral, etc.
Què és l’informe d’aptitud?
La valoració de l’aptitud per treballar es defineix com l’avaluació de la capacitat psicofísica de l’individu per fer la seva feina sense risc per a la seva pròpia salut o la dels altres.
La declaració d’aptitud d’un treballador o treballadora és una conclusió diagnòstica i pronòstica que emet el metge del treball del servei de prevenció de l’empresa després de valorar les dades de salut del treballador o treballadora, les funcions i exigències del seu lloc de treball i la informació proporcionada per l’avaluació de risc.
No sols revisa les condicions de salut d’aquesta persona, sinó també del seu lloc de treball. Determina si pot desenvolupar o no les funcions essencials de la seva feina amb les adaptacions raonables del lloc de treball que siguin necessàries i sense suposar un risc substancial de lesió o malaltia per a ella mateixa o per a altres. Ha de basar-se en:
- la comprovació que no existeixen deficiències psicofísiques que impedeixin a la persona el desenvolupament normal de la feina;
- la detecció d’aquelles característiques individuals que puguin provocar riscos per a la salut i la seguretat de la mateixa persona o de tercers (altres treballadors/ores i/o el públic).
L’avaluació d’aquestes dues dimensions s’ha de fer sota el supòsit que aquest lloc reuneix unes condicions de treball adequades, i mai respecte a unes condicions perilloses o que incompleixin la normativa. No existeix una aptitud genèrica, sinó que cada cas s’ha de valorar de manera individual i respecte a un treball concret.
Per posar un exemple, en el cas d’una persona que treballi com a gruista i que pateixi vertígens, l’informe d’aptitud pot determinar que no pugui fer treballs en altura. Clarament, no es té en compte si el treball li està afectant la salut (d’això se n’encarrega la vigilància de la salut), sinó si pot desenvolupar totes les funcions del seu lloc de treball sense posar en perill la seva vida o la de tercers.
Per tant, els resultats de vigilància de la salut no sempre han d’anar acompanyats d’un informe d’aptitud o encara pitjor, que els resultats del reconeixement mèdic només siguin l’informe d’aptitud. Malauradament, aquestes situacions es donen molt sovint en la pràctica diària de la vigilància de la salut. Aquests documents són diferents i persegueixen diferents objectius. Actualment hi ha consens en aquest tema entre patronals i sindicats, tal com es recull en el document Consideracions sobre la vigilància de la salut dels treballadors i treballadores.
En quins casos s’ha de fer l’informe d’aptitud
L’informe d’aptitud únicament s’ha de fer quan les circumstàncies laborals o personals el justifiquin, i no s’hauria de realitzar de manera rutinària per a totes les tasques, sinó solament per a aquelles susceptibles de generar riscos addicionals per la presència de persones amb unes certes característiques, o en aquells casos en què la detecció d’una anomalia en un treballador o treballadora pogués incrementar raonablement la probabilitat d’un dany a la pròpia salut o a la de tercers. Per tant, només cal l’informe d’aptitud quan les proves de vigilància de la salut siguin obligatòries, en qualsevol dels seus supòsits. La vigilància de la salut voluntària obté unes recomanacions preventives. La vigilància de la salut obligatòria, a més, disposa d’un informe en termes d’aptitud.
Recordem que els reconeixements mèdics sempre són voluntaris per als treballadors i treballadores, excepte en aquests tres casos:
- L’existència d’una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat que estableixi aquesta obligatorietat.
- Que els reconeixements siguin indispensables per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors i treballadores.
- Que l’estat de salut del treballador o treballadora pugui constituir un perill per a ell o ella mateixa o per a tercers.
En la coordinació d’activitats empresarials no es pot demanar de forma sistemàtica l’acreditació d’haver dut a terme un reconeixement mèdic quan aquest és voluntari per al treballador o treballadora.
Quan es fa l’informe d’aptitud?
Prèviament, en començar a treballar en un lloc de treball on el reconeixement mèdic sigui obligatori, s’ha de fer un informe d’aptitud. Això es dona una vegada s’ha fet la contractació. No s’ha de confondre amb un reconeixement mèdic de selecció de personal.
A més, s’ha de fer una nova valoració d’aptitud quan hi hagi una modificació de l’estat de salut de la persona o quan hi hagi una modificació de les condicions del lloc de treball que aquesta desenvolupa. És a dir, en dos casos que també van lligats a la necessitat de revisió de la vigilància de la salut.
Com s’ha de fer l’informe d’aptitud?
La valoració de l’aptitud per treballar s’ha de fer preservant els drets de no discriminació, confidencialitat, intimitat, informació i equitat.
La valoració mèdica de l’aptitud per treballar té implicacions molt importants per a la persona, ja que incideix directament en les seves oportunitats d’accés o manteniment d’una determinada ocupació.
Igual que en totes les activitats de vigilància de la salut, les avaluacions d’aptitud s’han de fer mitjançant procediments pertinents per a aquests objectius i que assegurin la validesa científica dels resultats d’acord amb el que es pretén detectar.
Amb la finalitat d’evitar conflictes, el procediment concret per a l’emissió de dictàmens o resultats relacionats amb l’aptitud per treballar hauria d’establir-se en la negociació col·lectiva o en la política de cada empresa.
Contingut de l’informe d’aptitud
- Valoració de la relació entre les condicions de treball i la malaltia o lesió de la persona, indicant de manera explícita si és apta, apta amb restriccions o no apta per a l’acompliment del seu lloc de treball.
- Si la persona pot, amb limitacions, continuar exercint el lloc de treball habitual. En tal cas, se li adaptaria el lloc de treball o se l’eximiria de determinades funcions a dur a terme, sense canviar-li la categoria.
- Si les limitacions són de caràcter reversible o irreversible.
- Detall de les limitacions.
- Procediment per a l’adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut.
Resultats
Els resultats de l’informe d’aptitud han de reflectir si la persona és apta per a l’acompliment del lloc de treball, no apta o apta amb restriccions, depenent de si aquests resultats reflecteixen compatibilitat, incompatibilitat total o parcial amb el lloc.
Si el resultat és no apte o apte amb restriccions i es pot corregir a través de l’adopció de mesures preventives específiques, l’empresa haurà d’adoptar totes les mesures necessàries incloent-hi la possibilitat de traslladar la persona a altres dependències o assignar-li altres funcions compatibles amb el seu estat de salut, respectant les regles i els criteris dels supòsits de mobilitat funcional.
Només en cas que el lloc de treball no es pugui adaptar a la persona, es possibilita la suspensió del contracte de treball o, en casos extrems, l’extinció per ineptitud sobrevinguda. Aquesta situació hauria de ser excepcional i, en tot cas , és l’empresa qui ha d’assumir la responsabilitat de tal decisió. Tant la determinació de la necessitat d’adaptacions com la qualificació de no aptitud poden ser de caràcter temporal o definitiu.
La persona que rep un informe d’aptitud té el dret a recórrer el resultat al metge o metgessa del treball. Per a això és recomanable establir un procediment preestablert, ja sigui en la negociació col·lectiva o en la política de prevenció de l’empresa.
Delegades i delegats de prevenció davant l’informe d’aptitud
La representació sindical ha de ser consultada, participar de manera activa en el control i vigilància de la gestió de la prevenció i vetllar perquè es faci de manera correcta, inclosa la gestió de la medicina del treball i, per tant, la vigilància de la salut. En particular i sense ser exhaustius, els delegats i delegades de prevenció han de:
- Comprovar que els resultats de la vigilància de la salut són recomanacions preventives i que l’informe d’aptitud únicament es fa en cas d’obligatorietat dels reconeixements mèdics.
- Comprovar que el llistat de llocs de treball amb reconeixements mèdics amb excepcionalitat de voluntarietat s’ajusta a les tres excepcions legals.
- Redactar el document a mesura que reben informació de les diferents excepcions per a cada lloc de treball.
- Col·laborar en la redacció dels protocols per a la realització dels reconeixements mèdics de cada lloc de treball.
- Col·laborar en la redacció dels protocols, criteris i pautes de valoració de l’aptitud per a cada lloc de treball.
- Col·laborar en la redacció del procediment concret per apel·lar el resultat d’un informe mèdic o un informe d’aptitud sobre el qual hi hagi discrepància per part del treballador o treballadora.
Els delegats i delegades també han d’acompanyar qualsevol treballador/a de l’empresa que es trobi en una situació sanitària que pugui donar lloc a un informe d’aptitud negatiu mitjançant l’assessorament individual, revisió de les condicions del lloc de treball, propostes d’adaptació del lloc de treball, denúncia a inspecció de treball, etc.
En cas necessari, també poden acudir a l’Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals (OTPRL) per rebre assessorament específic en matèria de prevenció, a la seva Federació o als Serveis Jurídics de la UGT de Catalunya per rebre assessorament legal.
Més informació:
