Reduir l’atur de llarga durada i l’ocupació parcial involuntària, implementar la reducció legal de la jornada i continuar augmentant salaris.
Dades destacades del primer trimestre de 2024:
Catalunya enceta el 2024 amb una taxa d’atur del 9,48%, i 396.100 persones en situació de desocupació, 800 persones més intertrimestralment (+3,34%), però 32.400 persones menys que ara fa un any (-7,6%). Així, la taxa d’atur augmenta en 0,32 punts percentuals intertrimestralment, però es redueix en 1,18 p.p. respecte a l’any anterior.
Per províncies, Lleida presenta la taxa d’atur més baixa amb un 7,71% (18.200 persones) seguida de Barcelona, amb un 8,67% (268.700 persones), Girona, amb un 12,46% (52.300 persones) i Tarragona, amb un 13,4% (56.900 persones).
A l’Estat espanyol, la taxa d’atur se situa en el 12,3%, -0,50 p.p. intertrimestralment i -1,1 punts percentuals respecte a l’any anterior,. El nombre de persones en situació de desocupació és de 2.977.900 persones: 117.100 persones més que el trimestre anterior (4,09%) i 208.400 persones menys interanualment (-6,5%).
Intertrimestralment decreix la població ocupada en 17.000 (-0,45%), però augmenta en 192.200 persones respecte a l’any anterior (+5,4%). La taxa d’ocupació se situa en el 55,89%, amb una reducció intertrimestral del 0,4%, però 1,86 punts percentuals més que l’any anterior.
També disminueix la població activa respecte al trimestre anterior, en 4.200 persones menys (-0,10%), i interanualment hi ha 159.800 persones actives més (+4%). La taxa d’activitat, se situa en el 61,74%, amb una reducció intertrimestral de -0,23 p.p, i amb una variació interanual de +1,26 punts percentual.
La població inactiva també s’incrementa en 22.500 persones en un trimestre, però, decreix la població inactiva en relació amb l’any anterior en 37.000 persones. En el cas de les persones de 16 a 64 anys, la població inactiva augmenta en 23.600 persones intertrimestralment, però cau en 62.200 persones interanualment.
Continua caient la taxa de temporalitat, i aquest mes se situa en el 12,1%, -1,21 punts menys en un trimestre i 2,26 punts menys respecte a l’any anterior.
La taxa de parcialitat i se situa en el 14,36%. La parcialitat involuntària se situa en el 32,17%.
La desocupació femenina (202.000 dones) supera la masculina (194.100 homes). Intertrimestralment, l’atur femení s’incrementa més (+6.700 dones, +3,43%), que el masculí (+6.100 homes, +3,24%). Aquest trimestre les dones representen el 51,0% del total de l’atur. La taxa d’atur femenina continua essent superior a la masculina en 1,6 punts percentuals (femenina, 10,3%, i masculina, 8,7%).
La taxa de parcialitat femenina se situa aquest trimestre en el 20,84%, mentre que la masculina es troba en el 8,73%. I la taxa de temporalitat femenina és del 13,5%, 1,5 p.p. per sobre de la general.
Es redueix l’atur juvenil: en 10.100 joves menys en situació de desocupació en un trimestre (-10,72%), però augmenten en 7.800 joves en un any (+10,22%). 100 joves es troben en situació de desocupació. Representen el 21,23% del total de l’atur. La taxa d’atur juvenil se situa en el 23,2%, s’ha reduït un 1,6 p.p. més en un trimestre, i 0,1 punts percentuals menys interanualment. La temporalitat juvenil també es redueix i se situa en el 37,3%, 2,62 p.p. menys en un trimestre i -10,96 punts percentuals interanualment.
Entre les persones majors de 55 anys la desocupació augmenta en 12.700 persones en un trimestre (19,69%) i 5.300 persones en un any (+7,37%), situant-se en 77.200 persones.
L’atur entre les persones estrangeres s’incrementa intertrimestralment en 6.400 persones, però es redueix interanualment en 29.600 persones. Són 000 persones estrangeres en situació d’atur i representen el 30,5% del total.
900 persones porten més d’un any en situació de desocupació (el 35,57% del total). Són 1.300 més que el trimestre anterior, però 11.800 persones menys que l’any passat. D’aquestes, 88.000 persones porten més de 2 anys sense feina (62,46% del total de l’atur de llarga durada i el 22,22% del total de l’atur).
Les persones en situació d’atur que no perceben subsidi o prestació per desocupació representen aquest trimestre el 63,49% del total de l’atur.
En un trimestre s’han destruït 17.000 llocs de treball, però en un any s’ha creat 192.200. Intertrimestralment, la indústria ha creat 8.300 llocs de treball nous i els serveis 900. Per contra, la construcció n’ha destruït 15.600 llocs de treball i l’agricultura 10.500. Interanualment, l’increment de l’ocupació s’ha produït a tots els sectors, sent el sector serveis el que ha creat més ocupació (173.600 llocs de feina). El segueix el sector de la construcció amb 14.800 llocs de treball més i el sector de la indústria amb 4.700 més. El sector de l’agricultura n’ha destruït 800 llocs de treball.
El sector públic ha destruït, en un trimestre, 9.200 llocs de treball, i el sector privat 7.800. Interanualment, el sector privat ha creat 600 llocs de treball, i el sector públic 16.600.
Pel que fa a les famílies, el primer trimestre de 2024 presenta 71.900 llars sense cap persona perceptora d’ingressos, 600 habitatges amb tots els seus actius en situació de desocupació i 137.500 llars amb tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals.
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
En aquest primer trimestre de l’any 2024, Catalunya torna a veure un augment en la seva taxa d’atur, augmentant un 0,5% en comparació al trimestre anterior i situant-se al 9,48%, arribant al 396.100 persones desocupades (+12.800 persones més). Tot i aquest repunt, en comparació al IV trimestre de 2023, continua essent la taxa d’atur més baixa en un I trimestre des del 2008. Així doncs, Catalunya se situa com la cinquena comunitat autònoma amb la taxa d’atur més baixa, per sota de Cantàbria (7,5%), Aragó (8%), País Basc (8,5%) i Navarra (8,8%).
Pel que fa a la desocupació femenina segueix per sobre que la masculina – 7.900 dones més en situació d’atur –, i també continua augmentant més l’atur per les dones que pels homes. En el cas de les persones estrangeres, les que es troben sense feina ha augmentat en 6.400 persones en comparació al trimestre passat, mentre que per les persones amb nacionalitat espanyola ha augmentat en 6.600 persones.
Aquest 2024, però comença amb una reducció de 10.100 persones en atur juvenil en comparació als tres mesos anteriors. Cal alertar, però, que ha augmentat en 11.800 joves d’ara fa un any. La taxa d’atur juvenil continua sent molt elevada i se situa en el 23,2%, 3 vegades més que la taxa d’atur general. En canvi, trobem que hi ha 12.700 persones majors de 55 anys més en situació d’atur que en l’últim trimestre i 5.300 més que fa un any.
Tot i la destrucció de 17.000 llocs de treball aquest primer trimestre, en un any s’han creat 192.200 llocs de feina, destacant la creació de 173.600 llocs de treball en els serveis, Del total de l’ocupació creada interanualment, el 91% correspon a l’empresa privada i el 9% és ocupació pública.
La taxa de temporalitat també es continua disminuint i se situa al 12,07%, del total d’aquesta taxa el 41,0% el representen les persones joves i el 13,53% les dones. Pel que fa a la parcialitat, tenim el 14,36% (174.800 persones) de la població ocupada que té feines a temps parcial i d’aquestes el 20,84% són dones, en comparació al 8,73% d’homes. El 32,17% de les persones que treballen a temps parcial, ho fan de manera involuntària.
Tot i això, 140.900 persones presenten atur de llarga durada i el 62,46% d’aquestes porten més de 2 anys sense trobar feina. El 65,29% de les persones en situació d’atur no perceben subsidi o prestació per desocupació i les llars sense cap persona perceptora d’ingressos arriba a les 71.900 llars. A més, encara tenim 116.600 habitatges amb tots els actius en situació de desocupació i 137.500 llars amb tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals.
El panorama laboral a Catalunya ofereix indicis encoratjadors amb una millora del mercat de treball, una major ocupació i una disminució de l’atur. No obstant això, persisteixen desafiaments que impacten les condicions dels treballadors. La baixa remuneració, la creixent parcialitat —especialment entre les dones i els joves —, la falta de regularitat en les jornades laborals són qüestions crítiques que exigeixen atenció immediata i mesures concretes.
A més, l’increment exorbitant de l’Índex de Preus al Consum (IPC) durant l’últim any, l’augment dels tipus d’interès i la pujada generalitzada del cost de vida només han fet que incrementar la pèrdua del poder adquisitiu de les persones treballadores. Aquestes circumstàncies han contribuït a un increment de la pobresa laboral i de les desigualtats, agreujant encara més la situació dels sectors més vulnerables i empobrint la classe treballadora en general.
Davant d’aquest escenari, és imprescindible abordar amb urgència aspectes com la redistribució equitativa de la riquesa, així com l’augment dels salaris, per tal d’evitar que una vegada més sigui la població treballadora la que carregui el pes de la crisi de preus. És imprescindible establir un topall de preus i modificar la regulació del mercat, per reduir els marges de beneficis de les grans empreses, que continuen augmentant els seus guanys de manera desproporcionada.
A més, la reducció de la jornada laboral i una gestió eficient del pressupost són elements clau per reforçar les inversions productives i socials, assegurant un futur més equitatiu i pròsper per a tota la població catalana. És essencial, doncs, que continuem treballant per crear unes bones polítiques públiques actives d’ocupació per fer front a la temporalitat, la parcialitat involuntària i a les taxes d’atur esbiaixades per gènere, edat i nacionalitat. És el camí a prendre per fer front a la pobresa laboral i per lluitar contra les desigualtats i les barreres que hi ha en el mercat laboral, per tal que sigui més inclusiu i igualitari.
Amb tot això, la UGT de Catalunya animem a les persones treballadores i a tota la població a participar en les manifestacions del Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, del proper dimecres, que se celebren arreu de Catalunya, sota el lema “TREBALLAR MENYS, TREBALLAR MILLOR”.
Així, la UGT de Catalunya tenim com a Objectius sindicals per aquest 2024:
1. EL SALARI MÍNIM DE REFERÈNCIA CATALÀ
Treballem per eliminar la pobresa laboral, perseguint i lluitant per un salari mínim de referència català – establert en 1.372 euros mensuals, equivalent al 60% del salari mitjà a Catalunya – que garanteixi un salari digne i ajustat a la realitat socioeconòmica del territori.
2. REFORMES LABORALS
Avançar en drets per posar fi a la precarietat laboral. És necessari continuar amb les reformes per tal de consolidar la millora real de les condicions laborals de les persones treballadores i afavorir el creixement de la productivitat.
3. LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL
Arribar fins a les 35 hores de jornada per llei i continuar caminant cap a les 32 hores setmanals. Augmentar la qualitat de les condicions laborals, dedicar menys hores a la feina i tenir un salari digne ha de ser l’objectiu final.
4. UNS PRESSUPOSTOS SOCIALS
Reivindiquem uns pressupostos destinats al benestar social a Catalunya, amb l’objectiu de revitalitzar la nostra economia, posar fi a les situacions d’inequitat i fragilitat de la població, i assegurar la protecció social dels ciutadans..
5. LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Enfortir la negociació col·lectiva, traslladant-hi els mandats de les normes a la negociació col·lectiva per millorar les condicions laborals.
6. MÉS OCUPACIÓ, MENYS ATUR
Treballar per la plena ocupació amb treball digne i la reducció de l’atur. Continuarem exigint unes polítiques públiques d’ocupació eficients i un Servei Públic d’Ocupació de Catalunya referent per a les persones i les empreses.
7. IGUALTAT
Instaurar la igualtat substantiva entre dones i homes en tots els àmbits del treball i la societat, eliminant les diferències salarials per raó de gènere i encoratjar una bona implementació de la conciliació laboral – familiar.
8. UN PACTE PELS SERVIES PÚBLICS
Propugnarem un acord en favor dels serveis públics, afavorint la protecció i l’impuls de l’estat del benestar —incloent l’educació, la sanitat, les pensions i els serveis socials—, amb una defensa ferma dels drets socials i la lluita contra les desigualtats i les discriminacions.
9. TRANSICIÓ JUSTA
Encaminar els esforços cap a la implementació d’un nou paradigma en la producció, consum i transport, orientat a propulsar una transició ecològica equitativa cap a una societat més cohesionada, sostenible i interconnectada, capaç de fer front als desafiaments emergents en els àmbits econòmic, laboral, social i ambiental generats per la urgència climàtica.
10. DIÀLEG SOCIAL
Seguir enfortint i avançant en el diàleg social en el marc català de relacions laborals.
