Tot i l’augment dels preus, els salaris i les prestacions continuen estàtics, erosionant l’economia de les famílies treballadores
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes d’octubre
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
A l’octubre, l’Índex de Preus de Consum (IPC) de Catalunya ha trencat la tendència dels dos mesos anteriors, amb un augment de tres dècimes respecte al setembre i situant-se just en l’objectiu del Banc Central Europeu, el 2%.
En comparació amb la mitjana de l’estat espanyol, Catalunya es manté lleugerament per sobre, ja que l’IPC espanyol també ha crescut tres dècimes però continua per sota del 2%, concretament en l’1,8%.
Hem de lamentar que aquest augment superior a Catalunya que a la resta de l’estat provoca una continua pèrdua de poder adquisitiu als treballadors catalans. Es per aquest motiu que la nostra organització continuarà demanant una adaptació de la negociació col·lectiva a l’augment del preus. D’altra banda també reclamant que el govern de la Generalitat tingui en compte aquesta situació pel que fa a les diferents prestacions.
Aquest increment de l’IPC a Catalunya es deu principalment a la pujada dels costos energètics i de l’habitatge. L’electricitat, el gas i altres combustibles han registrat un augment proper al 6%, mentre que el preu de l’habitatge ha pujat un 4,4%, amb un increment de l’1,7% en el preu del lloguer. Així mateix, s’ha observat una pujada notable del 6,1% en el subministrament d’aigua.
En l’àmbit alimentari, els preus han experimentat un increment de l’1,9%, influït per la reintroducció de l’IVA en productes bàsics. El pa, els ous, la fruita, les verdures, la llet, l’oli d’oliva, entre d’altres, aquest mes d’octubre han recuperat l’IVA al 2%, el qual es mantindrà així fins a finals d’any i posteriorment tornarà a tenir la seva taxa habitual, al 4%.
Altres sectors que han mostrat augments destacats són els hotels, cafès i restaurants, amb un increment del 4,5%; les begudes alcohòliques i el tabac, amb un 4,2%; altres béns i serveis, amb un 4,1%; i l’ensenyament, amb un 2,7%. D’altra banda, el sector dels transports ha registrat una disminució del 2,7%, mentre que les comunicacions han baixat lleugerament, amb un descens del 0,1%.
Per províncies, Tarragona registra la inflació més baixa de Catalunya, amb un 1,6%, seguida de Girona amb un 1,9%, Barcelona amb un 2% i Lleida amb un 2,2%. Pel que fa a la variació mensual, Lleida lidera els increments amb una pujada del 0,9%, seguida de Tarragona (0,7%), Barcelona (0,4%) i Girona (0,4%).
Pel que fa a la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), es redueix una dècima respecte al mes anterior, i es situa en el 2,6%.
La reducció de l’IVA en els aliments bàsics, sumada a l’encariment constant dels preus de l’energia i l’habitatge, no ha anat de la mà d’un increment proporcional en els salaris ni en les prestacions. Fa dos anys i mig, amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, els preus dels aliments van experimentar una pujada desmesurada, impactant especialment en les butxaques de les famílies treballadores.
Les famílies han anat perdent poder adquisitiu de manera sostinguda, amb un cost de vida que no deixa d’augmentar mentre els salaris es mantenen pràcticament estàtics. És essencial, per tant, que els sous s’ajustin a l’IPC, de manera que les famílies treballadores puguin fer front a les despeses bàsiques i mantenir unes condicions de vida dignes.
Les prestacions econòmiques, així com l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), han d’ajustar-se a les variacions de l’IPC. És fonamental fer-ho, ja que l’augment continuat del cost de la vida allunya cada cop més aquestes prestacions de la realitat econòmica, dificultant la integració i participació de les persones beneficiàries en la societat. A Catalunya, 216.194 famílies reben prestacions per desocupació, i no podem deixar-les enrere. Cal que les prestacions es revisin per tal d’evitar que continuïn perdent poder adquisitiu i capacitat econòmica.
Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:
- Hem de seguir pressionant per l’augment constant dels salaris. És fonamental continuar defensant els avenços aconseguits amb l’AENC (2022-2025), que ha permès recuperar poder adquisitiu en molts convenis signats des de la seva aplicació. Aquest 2024, és el moment d’ampliar-ho a tots els sectors d’activitat i reforçar la presència de les clàusules de garantia salarial en els acords laborals.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible
