Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes de maig van augmentar un 2,6% a Catalunya i un 2,7% a Espanya respecte el maig de 2020.
Aquesta pujada es deu a l’augment dels preus energètics que ho fan en un 22,9% i a l’augment de preus de carburants i combustibles que ho fan en un 17,6% a Catalunya respecte l’any anterior. D’aquesta manera, els preus generals de l’habitatge han crescut un 8,7% a Catalunya respecte el maig de 2020 i els preus generals del transport ho han fet en un 10,1%.
En quant a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 0,5% tant a Catalunya com a Espanya.
Per províncies, quant la variació de preus interanual, Tarragona, Lleida i Girona presenten un comportament més inflacionista, amb uns augments interanuals del 3,4%, 3,3% i 3,1% respectivament. A Barcelona en canvi, els preus han augmentat un 2,3% en un any. Respecte la variació de preus mensual, l’IPC de maig respecte el mes d’abril ha augmentat un 0,6% a Lleida, un 0,5% a Barcelona i Tarragona i un 0,4% a Girona.
Les llars amb rendes baixes dediquen gairebé el doble del seu pressupost al pagament de la llum i altres subministres energètics.
Les darreres dades disponibles per al 2019 i a Espanya, mostren que les llars on els ingressos mensuals no superen els 1.000 euros, dediquen un 5,38% del seu pressupost a pagar subministres energètics. Aquest percentatge disminueix a mida que augmenten els ingressos de la llar, i baixa fins un 2,89% que és el percentatge que dedica una llar que ingressi 5.000 o més euros mensuals.
Aquestes dades posen de manifest el desigual impacte que esta tenint l’evolució alcista dels preus de la electricitat. Aquest impacte és més gran a mida que baixen els ingressos per llar.
Percentatge de despesa de la llar dedicat a l’electricitat, gas i altres combustibles, segons nivell d’ingressos . Espanya 2019
Font: INE.Encuesta de Presupuestos Familiares
Recordem que el preu de l’electricitat va ser 2,7 vegades més car aquest maig que el maig del 2020, doncs ha passat dels 27,35 euros per megawat/hora als 74,09 euros per megawat/hora al maig del 2021.
Preu electricitat (Euros per megawat i hora)
Font:Red Eléctrica de España
Aquest augment en el preu de la llum repercuteix alhora més en la despesa mensual que han de cobrir les persones treballadores que practiquen el teletreball, molt estès arrel de la crisi sanitària de 2020. Segons l’INE,a Espanya, el percentatge de persones ocupades que habitualment va fer servir el teletreball va passar del 4,9% el 2019 al 30,2% el 2020. Tot i el previsible descens del 2021, encara un 45% dels establiments tenien previst fer servir el teletreball durant el primer semstre de 2021.
Des de la UGT de Catalunya reclamem:
- L’increment del Salari Mínim Interprofessional fins al 60% del salari mitjà del país, d’acord amb la Carta Social Europea, per evitar salaris per sota del llindar de la pobresa, millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores, i activar l’economia del nostre país.
- Una distribució de la riquesa més equitativa i una fiscalitat que garanteixi la progressivitat i suficient per afrontar l’emergència derivada de la pandèmia i assegurar la sostenibilitat i millora de l’estat de benestar.
- Uns pressupostos socials, amb més inversió pública, recuperant i superant els nivells de 2010, previ a les retallades, capaços de fer front a les necessitats de les persones i les empreses amb més dificultats.
- La derogació immediata de les reformes laborals dels anys 2010, 2012 i successives en la seva totalitat, com a punt de partida imprescindible per a la sortida de la crisi econòmica, on els salaris i les condicions laborals dignes i el treball de qualitat siguin els fonaments sobre els quals construir un nou model de mercat laboral.
- L’impuls de polítiques de reactivació econòmica, que ens dirigeixen cap a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat, amb un nou Pacte nacional per a la indústria i un pla de xoc per al sector del turisme.
- L’enfortiment dels serveis públics, amb més inversió en equipaments de salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupació i tot el sector públic en general, garantint també unes condicions salarials i laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector públic.
- La utilització dels fons europeus de reconstrucció, transformació i resiliència europeus i els Next Generation com a estímul per impulsar un canvi de model productiu. S’ha de garantir que arribin a la ciutadania, que són generadors d’ocupació de qualitat i que només les empreses que demostrin la seva responsabilitat social hi puguin accedir.
