Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de novembre
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Aquest mes de novembre, l’Índex de Preus de Consum (IPC) català ha tornat a augmentar, seguint la tendència del mes anterior. Amb un increment de sis dècimes respecte a l’octubre, l’IPC se situa en el 2,6%. Així doncs, es manté per sobre del llindar del 2% marcat pel Banc Central Europeu (BCE) com a objectiu a mitjà termini. Aquesta situació posa de manifest les pressions inflacionàries, que només fan que debilitar encara més el poder adquisitiu dels salaris i accentuar la precarietat econòmica de les famílies treballadores.
El cost de la vida ha experimentat un notable increment a causa de l’augment dels preus de l’electricitat i els combustibles, que han registrat un creixement del 13,9% respecte al mateix mes de l’any 2023 i del 12,8% acumulat en el que portem d’any. Aquest augment s’ha vist reflectit en la despesa energètica de moltes llars catalanes, especialment en un moment on la demanda energètica tendeix a augmentar pels mesos d’hivern, afectant així de manera més significativa a les famílies amb rendes més baixes.
D’altra banda, l’habitatge també ha contribuït a l’encariment del cost de vida. Els preus relacionats amb l’habitatge han crescut un 7% en comparació amb el novembre de l’2023, mentre que el cost del lloguer s’ha incrementat un 1,6% durant el mateix període. Aquesta situació agreuja encara més la vulnerabilitat de les famílies que destinen un 58% del seu salari brut a pagar el lloguer, segons l’estudi Relació de salaris i habitatge de lloguer el 2023, basat en les dades dels sous mitjans de les ofertes de feina de la plataforma InfoJobs i els preus mitjans de l’habitatge de lloguer de l’Índex Immobiliari Fotocasa.
A més de l’energia i l’habitatge, altres sectors han registrat increments rellevants de preus. Els hotels, cafès i restaurants han augmentat un 4,4%; seguit dels altres béns i serveis amb un 4,2%, i les begudes alcohòliques i el tabac amb un 3,4%. D’altra banda, el sector dels transports ha registrat una disminució del 0,5%.
Per províncies aquest mes a diferència del mes passat totes han superat l’objectiu del BCE, Girona, però registra la inflació més baixa de Catalunya, amb un 2,3%. Tarragona es situa com la segona provincia amb un IPC més baix, amb un 2.6% i Barcelona i Lleida tanquen el mes de novembre amb un IPC superior a la mitjana nacional, amb un 2,7%. Pel que fa a la variació mensual, Girona i Barcelona encapçalen la llista amb un 0,3%, seguit de Tarragona amb un 0,2% i per últim, Lleida amb un 0,1%.
Pel que fa a la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics), es redueix una dècima respecte al mes anterior, i es situa en el 2,7%.
Avui també hem pogut saber quin seria l’augment de les pensions contributives per l’any 2025. Segons la Llei 20/2021, aquestes pensions s’actualitzen en funció de l’IPC, i l’any vinent les pensions contributives augmentaran un 2,8%. A Catalunya, 1.581.272 persones es veuran beneficiades i la pensió contributiva mitjana augmentarà aproximadament 440 euros anuals, és a dir, passarà de 1.311,80 euros mensuals a 1.348,52 euros.
Davant d’aquesta situació reclamen:
És imprescindible indexar els salaris a l’IPC real per tal de garantir el poder adquisitiu de la classe treballadora. No podem endarrerir més l’augment dels salaris si volem evitar que les persones treballadores continuïn pagant el cost d’una crisi generada per les dinàmiques especulatives i la manca de regulació.
Hem de dir prou a l’augment desmesurat dels preu de l’habitatge i de l’energia. La manca de regulació d’aquests sectors no només afavoreix l’especulació, sinó que també perpetua les desigualtats econòmiques. Així doncs, des de la UGT de Catalunya cridem a la responsabilitat del govern per redistribuir la riquesa i assegurar un futur més just i equitatiu. La ciutadania catalana no pot seguir suportant el pes de l’inflació, mentre que els beneficis empresarials continuen creixent.
- Hem de seguir pressionant per l’augment constant dels salaris. És fonamental continuar defensant els avenços aconseguits amb l’AENC (2022-2025), que ha permès recuperar poder adquisitiu en molts convenis signats des de la seva aplicació. Aquest 2024, és el moment d’ampliar-ho a tots els sectors d’activitat i reforçar la presència de les clàusules de garantia salarial en els acords laborals.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible.
